Res no serà igual

Wikileaks ha arribat a Catalunya. La multifiltració dels documents classificats –a l'Estat espanyol difosos pel diari El País– ha tret a la llum que els Estats Units disposen al seu consolat de Barcelona d'una agència d'espionatge dedicada al terrorisme islamista, perquè consideren la capital “centre del Mediterrani d'activitats radicals”.

No només això. També han transcendit algunes de les consideracions fetes pel consolat americà sobre partits catalans. Basant-se en aquella alerta de José Montilla a José Luis Rodríguez Zapatero: “T'estimem, però estimem més Catalunya”, al PSC hi adverteix actituds “separatistes” vers el PSOE, malgrat que conclou que anar cadascun per la seva banda –debat en ple auge després de la davallada del 28-N– els portaria al fracàs. I del PP a Catalunya, una gran sentència: “Té líders impopulars amb idees impopulars”. Les dues anàlisis estan fetes el 2008. I una de les conclusions que es poden extreure és que es basen en tòpics –en el cas dels socialistes– i que tampoc no calia una gran capacitat d'observació per als populars, n'hi havia prou de fer cas dels resultats electorals –capgirats en el 28-N–. Els documents classificats dels Estats Units no van més enllà del que puguin anar les portades de diaris.

Però més enllà del que constaten els telegrames sobre les formacions a Catalunya, el fenomen Wikileaks ha evidenciat les escletxes de seguretat de la diplomàcia nord-americana, principal víctima de la gran filtració, ja que es desvetllen secrets relatius a les seves relacions amb les principals potències mundials. Tot apunta que hi haurà un abans i un després de Wikileaks. No només perquè ha situat en el punt de mira els EUA. Sinó també perquè ha destapat les mentides dels diferents governs. I l'espanyol no és una excepció. Wikileaks l'ha posat en una situació compromesa revelant que va oferir a l'americà ampliar la presència militar a la base de Rota, va autoritzar els vols secrets de la CIA per damunt del territori espanyol o que hauria cedit a les pressions americanes per tancar en un calaix la carpeta de l'assassinat del càmera José Couso per soldats americans a la guerra d'Iraq... Res no serà igual.