L'ajut

Reprodueixo una notícia de fa un any: “L'atleta Marta Domínguez ha ofert avui la medalla d'or aconseguida en els passats mundials en la prova dels 3000 m obstacles al crist de la Misericòrdia, patró de la germandat a la qual pertany”. Més endavant, la notícia concreta que “l'atleta ha deixat la medalla als peus de la imatge, a la qual, com sol ser habitual, ha agraït “el suport i l'ànim”. Com a seguidor de l'atletisme que sóc, coneixia la vinculació de l'atleta a aquesta devoció, i no se m'escapa que molts altres esportistes resen abans de competir. Quan, aquests dies, descobrim que alguns d'aquests esportistes complementen les oracions amb altres fórmules d'ajut més prosaiques, ens sobrevenen un seguit de dubtes. És compatible, resar i drogar-se? Qui públicament manifesta confiança en un sant però es droga per aconseguir allò que s'ha demanat al sant, ¿no expressa desconfiança cap als poders d'aquest sant? O Marta Domínguez no confia en el crist o, segons l'atleta, el sant també necessita un ajut extern per aconseguir els seus fins. O potser és que Marta Domínguez identifica el sant amb les matèries dopants, posant-ho tot al sac dels poders al·lucinògens. No sé, sincerament, quines són les veritables raons dels atletes que resen i es droguen alhora. Però tots aquests confrares de l'atleta que li presten suport, em sembla que farien bé de pensar-s'ho dues vegades.