Trossos

Pactes

Des de l'elecció de la presidenta del Parlament i la mesa fins a la darrera votació que s'hagi de fer, aquesta serà una legislatura de pactes parlamentaris. CiU no té la majoria aritmètica, però no hi ha cap majoria alternativa a CiU que pugui governar. Haurem de crear una cultura del pacte variable, que de fet ahir ja va començar. Tothom té dret a pactar i tothom té dret a queixar-se, a estar content o a enfadar-se. Però hauríem de marcar uns principis.

Obstrucció

Els electors dels altres partits no entendrien que regalessin els seus vots a CiU, però ningú no entendria tampoc que qui no pot governar es dediqués a obstruir sistemàticament el govern de qui pot fer-ho. Una cosa és criticar el que fa el govern, amb tanta duresa com calgui. I una altra aprofitar la majoria insuficient per no deixar governar, per practicar l'obstrucció. Quan tothom sap que ara cal govern i com més clar millor. La traveta de curta volada no s'entendria.

Anatema

CiU pactarà coses amb el PSC, amb el PP i amb Esquerra. No passa res. Hauríem d'evitar que tota la legislatura estigui presidida pels anatemes cada vegada que hi hagi un pacte: anatema a la sociovergència, al front de dretes, al front nacionalista. En el Parlament tal com ha quedat, cap pacte és antinatural i cap pacte és obligatori. Tampoc cap pacte es pot sobreinterpretar i convertir-lo en l'opció estratègica de CiU, que exclou les altres. Sense anatemes.