La joguina estrella

Un tren no sé si l'havia posat mai a la carta, perquè quan jo era petit els Reis feien una mica el que volien. No com ara. Llavors havies d'adaptar la teva alegria a la joguina que duien, un Do-re-mi, o un Colt, encara que no l'haguessis vist mai a cap aparador. És clar que el tren va ser la joguina definitiva.

Potser per això visc la nostra realitat ferroviària amb ulls d'infant, esperant la sorpresa. I content de veure com es despleguen quilòmetres d'AVE entre Madrid i València, i Múrcia. Tant d'entossudir-nos amb el corredor del Mediterrani, i encara resultarà més curt anar de Barcelona a València passant per Madrid que no seguir Via Augusta avall.

Aquí també ens passa que qui havia de posar el corredor del Mediterrani a la carta, el ministeri espanyol de Foment a l'època d'Álvarez Cascos, no ho va fer. La carta anava adreçada a la Comissió Europea, i el Tribunal de Comptes Europeu, contagiat dels aires de Wikileaks, ha revelat que l'any 2004 el corredor del Mediterrani no figurava entre els projectes prioritaris, d'entrada perquè la selecció no es va fer tenint en compte els fluxos de trànsit, i perquè el govern espanyol va apostar per la radialitat, hereva com diria Germà Bel del model borbònic francès.

De fet, des d'avui l'alta velocitat de pujada des de Figueres creuarà el centre del món, l'estació de Perpinyà, i s'enfilarà fins a la capital d'Espanya: París. És clar que per arribar a la capital de Catalunya el trajecte s'haurà de completar amb tren cafetera. I si volem anar sud enllà ens quedarem travats en la via única entre Vandellòs i Castelló. A la carta als Reis hi hem de posar un any més uns quants trams de via. Si hi ha carbó, no el llençarem: ens pot anar bé per als Regionals i Rodalies transferits a la Generalitat. És clar que, com que aquesta cessió no convenç Artur Mas, estarà bé saber què diu demà al seu discurs d'investidura sobre la via que ens cal fer als catalans.