Caga, tió

La monarquia s'enfonsa. Si més, no la d'Orient. El Reis van perdent força. I fins i tot la tradició forastera del Pare Noel sembla difuminar-se a Catalunya amb la forta revifada del tió. Les escoles han fomentat la recuperació de la tradició nadalenca, i fins i tot molts comerços arraconen una mica sant Nicolau i Melcior, Gaspar i Baltasar per donar més protagonisme al que jo de petit considerava més un concepte que un personatge. De menut, el tió era un tronc buit del qual màgicament el meu pare treia llaminadures. Ara, com si es tractés de Pinotxo, el tronc té rostre i s'ha humanitzat. Però una cosa perdura: per fer real la fantasia cal la garrotada. Podrem aplicar això al nou govern. S'haurà de picar ben fort perquè ragi una bona legislatura?