La contra
Som d'aquí, som d'allà
L'exactriu d'Els Joglars Glòria Rognoni dirigeix l'obra ‘Okupes' al teatre Poliorama, amb actors i actrius discapacitats de l'entitat Femarec
La Glòria Rognoni explicava durant l'assaig final de l'obra Okupes –dilluns a dos quarts de nou de la nit, mitja hora abans que el Poliorama obrís portes– que una vegada un personatge públic (de qui no va voler dir el nom) els va anar a veure una obra de teatre. En sortir li va dir: “Ha estat una obra molt bona. M'he oblidat que eren discapacitats”.
Amb la idea de fer la feina com a professionals treballa aquesta exactriu d'Els Joglars al capdavant del Grup de Teatre Social de Femarec, una entitat dedicada a la integració sociolaboral de col·lectius desafavorits i que ara fa 20 anys.
Treballen, doncs, amb perspectiva de professionals, tenint clar que el teatre, per si mateix terapèutic, ajuda aquests actors, discapacitats i amb problemes mentals tots, a fer un pas més en les seves vides. “Jo els tracto com a actors i actrius que són. I sí, cada persona és cada persona i tots tenen el seu caràcter, de vegades difícil, no ens hem d'enganyar. Però... us penseu que entre els professionals no es viuen situacions difícils? Que no s'ha de tenir encara més mà dreta?... Ui, si sabéssiu!”, diu la Rognoni (que d'això, en sap un munt) movent les mans i com volent dir que massa sovint els qui realment són complicats són els altres i no els actors de Femarec.
Acaba l'assaig final, les últimes proves damunt l'escenari, i els 11 actors i actrius principals i els 20 actors i actrius que van i vénen fent d'extres, es retiren i van a maquillar-se. D'aquí a una estona, just a dos quarts de deu, hauran de representar Okupes, que han assajat religiosament quatre dies a la setmana durant un any, una obra pensada per Rognoni que, com ja feien Els Joglars, va prenent forma a partir de les improvisacions de cada personatge.
L'obra representa que un grup d'extravagants personatges que tenen més de 150 anys arriben a un suposat món perfecte on diuen que encara hi ha sentiments. Aquest lloc és el teatre, que hauran d'acabar ocupant. Cap al final de l'obra un dels personatges explica: “Potser no hem sabut si som d'aquí o som d'allà”. I puntualitza: “Com així ens sentim una mica els milers de milions de discapacitats del món”. Llàstima que Okupes només hagi estat en cartell un dia.
