Fum

Ja deuen saber, perquè en aquest diari n'hem parlat a bastament, que des d'avui la llei que regula el consum del tabac als llocs públics s'ha tornat força més estricta. Amb això del tabac hi ha una gran diversitat d'opinions i totes giren a l'entorn de la tolerància, curiosa paraula que de tant repetir-la ja no vol dir res.

La història del tabac és ben curiosa. Al principi, les autoritats europees el van prohibir, perquè el consideraven un producte demoníac. A la cort del tsar de totes les Rússies, als fumadors se'ls castigava tallant-los el nas. Però el vici es va anar imposant a poc a poc. El Vaticà va haver d'autoritzar els capellans que fumessin en públic per acabar amb l'escàndol que els servidors de Déu haguessin de fumar d'amagat al darrere dels altars. Per cert que els convents, sempre amb finalitats medicinals, van ser els primers recintes (estancs) on es va cultivar la planta.

La intolerància de les autoritats europees amb el tabac va finalitzar en sec quan hi van imposar un impost i van veure que aquella planta reportava sucosos ingressos.

Al segle XX van aparèixer els primers dubtes que el tabac fos saludable, però va caldre que s'acumulessin molts estudis (i moltes despeses sanitàries) perquè la limitació del consum es convertís en un afer d'Estat.

Als Estats Units abundaven les imatges publicitàries de metges, infermeres i dentistes que recomanaven marques de tabac. L'abús va ser tan desmesurat que ara als Estats Units hi ha vigent una llei que prohibeix anunciar cap producte amb personatges vestits amb una bata.