La transició nacional
Amb una certa ambigüitat (pròpia de la dinàmica d'anteriors governs dels anys vuitanta i noranta del segle passat), sembla interessant la proposta d'Artur Mas de plantejar una transició nacional catalana. Les urgències econòmiques, financeres, lingüístiques i, en definitiva, nacionals fan imprescindible un “colossal” full de ruta perquè el poble català pugui superar les xacres actuals (el 17% d'atur en seria una de cabdal) i seguir avançant en el progrés, la llibertat, l'autogovern i, sobretot, la sobirania política. L'anhel de canvi del nou líder català sembla que es vol centrar en l'anomenat pacte fiscal (no sabem ben bé si vol dir un concert econòmic amb tots els ets i uts; en tot cas, és una evolució positiva del catalanisme liberal/socialcristià en relació amb les dècades pretèrites). Ara bé, també cal dir que el pacte fiscal no pot ser una finalitat en si mateix, sinó que hauria d'esdevenir un mitjà que permetés al poble de Catalunya avançar vers la sobirania plena. Ja veurem quan a Madrid facin l'orni. D'altra banda, m'ha sorprès positivament que en matèria lingüística el Sr. Mas pretengui avançar cap a la plena normalització del català i vulgui desplegar la llei del cinema. No oblidem, i això és un problema de país (no només de govern), que ara la llengua catalana pateix una de les agressions més dures, des de les més altes institucions espanyoles, per anorrear-la completament.