Economia bonsai

Els socialistes utòpics del segle XIX tenien idees magnífiques però només sobre el paper. Els seus successors d'avui dia, ni tan sols això.

La New Economics Foundation ens proposa treballar 21 hores a la setmana, visca, però cobrant la part proporcional del sou, ah no! Els suposats beneficis de treballar menys hores són que més gent podria treballar, que tots tindríem més temps d'oci i que el medi ambient en diria bé.

Però això només podria funcionar si s'aplica una nova visió del món feta de renúncies, ora et non labora, a partir de la qual ens tanquem a casa i ens lliurem a la introspecció ascètica la major part de la setmana. Les nostres activitats ocioses contaminen igual o més que anar a treballar, i a més a més costen diners. Si disposem de més temps i de menys diners, no ens podrem entretenir i ens deprimirem de mala manera.

Pel que fa a l'objectiu de combatre l'atur, sembla respectable, però l'infern és ple de bones intencions. Seria com el minifundisme: les unitats d'explotació agrària han de tenir una extensió mínima; si cada propietari esquartera la seva per repartir-la entre uns quants fills, més tard o més d'hora acaben tots a la ruïna. Resignem-nos a viure amb mitja feina a canvi de mig sou, i a ser tots més pobres; haurem augmentat els costos laborals i dificultat encara més la inversió per, al cap de poc temps, veure que encara resta o apareix gent sense feina i, pitjor, sense perspectives. Quants cops subdividirem la jornada? Què farem amb tant d'oci sense poder comprar res? El pitjor de totes aquestes fantasies del decreixement és que ens volen condemnar a viure sense il·lusió de millora i repartint-nos la misèria. De crisis sempre n'hi ha hagut, i mai no n'hem sortit treballant menys.