El foc nou, que s'encengui ràpidament

David Cameron va guanyar les eleccions al Regne Unit el 6 de maig d'aquest any i el dia 12 –sis dies més tard– treballava i dormia a la residència de primer ministre britànic a Downing Street. Barack Obama va guanyar les eleccions i fins vuitanta dies després no va ser el llogater de la Casa Blanca. És la tradició. Artur Mas haurà hagut d'esperar gairebé un mes. Dilluns entrarà com a president al Palau de la Generalitat de la plaça Sant Jaume.

Tots els sistemes tenen les seves raons, tot i que la lògica és que quan hi ha foc nou el millor que pot passar es que s'encengui ràpidament. A Catalunya, la política catalana està situada en el debat polític permanent des del mes de juny o des de la manifestació del juliol a Barcelona contra la sentència de l'Estatut. És a dir, feia mesos que la política catalana estava paralitzada i, amb tot, s'hi ha hagut d'afegir un altre mes després de les eleccions per la constitució del Parlament, la investidura i la proclamació de president.

En aquests moments difícils, quin país de la Comunitat Europea es pot permetre el luxe de tenir pràcticament aturada la maquinària legislativa i executiva durant sis mesos? Catalunya s'ho ha permès.

Els temps han deixat demostrat que vivim en un país que no té pressa. L'única cosa positiva de la llarga espera és perquè les eleccions han definit perfectament on estan situades les forces polítiques catalanes després de la trompada del Constitucional: CiU és al govern i tots els altres, a l'oposició.

Avui per avui li serà més fàcil a CiU i a Artur Mas passar a governar que no pas a l'oposició haver d'assumir el seu paper. Una oposició que busca recanvis per a Montilla, Carod, Puigcercós i Saura, que va ser l'únic que es va avançar a buscar el seu recanvi abans de ser qüestionat pel seu propi partit o per les urnes. ICV no ha patit crisis internes pel fet d'estar en el tripartit.

En tot aquest llarg procés, la política catalana ha demostrat que no té pressa. Ara les presses hi són, i no calia que Mas hagués d'esperar dues votacions. Tot i que han servit per mostrar la seva minoria parlamentària. Ara les presses seran per a l'oposició, per saber quan tornarà a ser alternativa.