Polítics covards!

Una vegada més, la por ha fet que els polítics s'hagin deixat guanyar pel soroll i no s'hagin decidit a agafar el bou per les banyes. Espantats pel brogit que fan els internautes, s'han estimat més deixar la responsable del ram amb el cul a l'aire i retirar-se a la còmoda seguretat de les omissions i els silencis que regna als respectius palaus d'hivern.

Com tot a la vida, segur que aquesta famosa llei Sinde contra la pirateria a internet té punts que caldria millorar i aspectes que potser no resulten del tot clars i que acaben sent difusos, com el mateix gènere que toquen, en aquesta xarxa global on sembla que cap tot. La ministra ve del gremi del cinema i té interessos familiars en el sector, un punt que els internautes bel·ligerants han aixecat com a cavall de batalla i que els ha servit com a mínim per anar despertant certes suspicàcies, aixecar cortines de fum i donar a la seva resistència un cert aire de Robin Hood, allò del pobre i desvalgut consumidor innocent d'internet que lluita contra les majors i contra els grans poders fàctics de les indústries culturals. I els polítics, animals covards i amants de les seves cadires confortables i rendibles, han sentit les piulades incansables dels twitters i en aquests batalla acabada de començar pel dos punt zero que tots han encetat de manera més o menys tímida, s'han acollonit i han abandonat la senyora González a la seva sort, que, de moment, és més aviat minsa.

Però el que sembla que han oblidat és que, sota aquesta aparent i alegre democratització on tot és de tots i tots som amics de Facebook i germans de bit, el missatge pervers del tot de franc per no engreixar multinacionals sense cor, hi ha un seguit de creadors que dediquen els seus esforços, el seu temps i el seu talent a crear música, literatura o cinema, i que tota la tropa de pirates es dedica a saquejar la seva feina sense escrúpols, sense vergonya i amb total impunitat. Un dels milions de missatges de celebració per la no-aprovació de la llei deia: “Cada vegada que es descarrega un disc d'Alejandro Sanz mor un unicorn a la seva mansió de Miami”. Ara bé, al personal sí que li agraden els seus discos quan no els ha de pagar.

El que hauria de cridar Twitter seria: “Polítics covards!”. I encara sobrarien 123 caràcters.