Els qui guanyen i els qui ens ho mirem

Una alegria sincera estria les seves cares que riuen, la brillantor dels ulls ja sembla que contempli l'abundor que encara ha d'arribar, s'endevinen moltes esperances interiors que es descongelen i totes les goles proclamen la rabiosa derrota de la crisi. Tot això es pot veure en les fotografies que cada any els periodistes fan davant aquestes fàbriques de paper mullat anomenades administracions de loteria. Paper mullat per a la immensa majoria. No són només fotografies, són la representació gràfica perfecta de la felicitat sense filtres postissos, sense escenografies falses. La gent despullada de qualsevol protocol i el carrer conquerit per celebrar-ho, això és tot. El món el governen els qui tenen sort. Diuen que Napoleó exigia aquesta qualitat als seus generals. Es veu que a l'hora de decidir si els nomenava repassava la seva formació acadèmica, avaluava els seus mèrits militars i, abans d'emetre el veredicte, preguntava als seus assessors: tot això està molt bé, però ja té sort, aquest home? La sort, sempre capriciosa, a vegades també pot ser sospitosa. La loteria espanyola va compensar el País Basc tan bon punt la treva d'ETA va fracassar, també va somriure amb generositat als madrilenys quan Aznar paladejava la majoria absoluta i ara que la desafecció turmenta els catalans, s'ha portat bé amb els venedors de Barcelona. I al cim amb aquesta picada d'ullet esportiva del cinc a zero. Com si una mà tan secreta com poderosa regís la combinació de les boles amb criteris que se'ns escapen mentre tots plegats ens empassem la tramoia de la rifa.

Totes aquestes coses, és clar, només poden preocupar els qui no sortim a la foto. Els qui ja la tenen emmarcada, en canvi, s'han guanyat el dret a creure en totes les coincidències i adorar tots els déus. Encara que l'apoteosi de felicitat que banya les seves celebracions públiques tingui un punt d'agressió involuntària als qui no ens ha tocat res. Han rebut un premi que només és possible gràcies a la suma de les il·lusions esparracades de tots els altres, però la sort no és només de qui la busca sinó, sobretot, de qui la troba. Que la disfrutin, que els aprofiti i, si pot ser, que ens l'encomanin per a fotografies futures.