‘Night in Paris'

Vivim entre regals. Tot just superada amb prou feines la primera fase, la del tió, hem d'acarar la de Reis. El desfici no té aturador. Quan creus que ja s'acaba, torna a començar. I no és bonic, això? Sempre que arriba aquest temps de consumisme entranyable em ve al cap un conte magnífic de Patrice Chaplin, l'anglesa que més ha escrit sobre Girona. El títol de la història –Night in Paris– fa preveure un conte romàntic, potser l'evocació melancòlica d'una aventura sentimental. Res d'això. El lector comprèn aviat que parlem d'una ampolla de colònia barata a la qual el fabricant, per donar-li glamur, va batejar amb el nom de Night in Paris. El món dels perfums es basa en curioses associacions d'idees. Tot passa durant un Nadal dels anys cinquanta, en una Anglaterra molt marcada encara per les privacions de la postguerra. L'ampolla de colònia és un de tants regals que una família va reciclant, any rere any. La tieta A la va regalar a la tieta B fa dos anys. La tieta B va regalar la mateixa ampolla a la tieta C l'any passat i aquest any la tieta C la pensa regalar a la neboda A que, presumiblement, la regalarà l'any vinent a la tieta D. El conte recorre els itineraris que fa el mateix regal per les diverses ramificacions de la família. Una història exemplar en temps de crisi. El relat presenta un cicle de perfecta sostenibilitat en la penúria que no està pas exempt de l'esperit commovedor de les històries nadalenques de Dickens. La qüestió, aquests dies, és donar i rebre regals. No ens hem d'obsessionar amb el contingut perquè el valor rau en la intenció. S'ha de saber agrair qualsevol cosa, sigui o no sigui reciclada. Potser ajudarà recordar Oscar Wilde després d'una estrena teatral. L'autor, voltat d'admiradors, rebia felicitacions i rams de flors, però un crític malèvol li va regalar una col podrida. “Gràcies, estimat”, va dir-li Wilde, “cada vegada que l'olori pensaré en tu”. Davant d'un obsequi s'han de mantenir les formes. Bons Reis!