La centralitat com a objectiu
Des que l'any 1995 l'oposició va imposar Joan Reventós com a president del Parlament a la majoria relativa de CiU, la cambra catalana no vivia un instant polític com el que va permetre l'elecció del president Mas en segona votació.
L'abstenció del PSC, pel que sembla, responia només a la voluntat d'assegurar un seguit de gestos del nou govern nacionalista que aportin continuïtat en algunes qüestions clau aprovades en l'etapa del tripartit com ara l'acord per a la internacionalització de l'economia. Lluny, doncs, de la famosa sociovergència que tant espanta alguns sectors i tant agradaria a uns altres. L'operació Mascarell, anunciada des de fa mesos per la ciència del rumor, precedent de les notícies, certifica que l'acord de la investidura tenia gestos i minuts cronometrats.
Però va ser un moment de bona política. Pot resultar sorprenent en primera instància, però en realitat tot és molt normal, molt correcte políticament, molt madur democràticament parlant; fins i tot la incorporació d'un exconseller socialista al govern de Convergència i Unió ho és. La política ve a ser això, la persecució de la centralitat i aquest paràmetre és ocupat avui per la suma de nacionalistes i socialistes (i també Unió). Les circumstàncies de l'aritmètica parlamentària de la nova legislatura ajudaran a fer habitual aquests moviments, que guanyarien en possibilitats si la dreta popular s'apropés al centre polític català, una posició que no admet, però, l'anticatalanisme.
La responsabilitat nacional i l'assumpció del paper de cadascú serien els límits d'aquesta mobilitat en la recerca de la centralitat, que transitòriament té en la lluita contra la crisi econòmica un altre factor delimitador. No tothom hi estarà d'acord i els primers moviments ja han deixat imatges de gran vistositat, i no precisament virtuals. La fotografia de la mesa del Parlament sembla apuntar directament a ERC i IC com els damnificats, no només com un recordatori dels seus resultats electorals, sinó també com a conseqüència d'una certa voluntat de passar-los a cobrar el primer termini de les factures acumulades en els darrers anys i que tants maldecaps han propiciat als socialistes i tanta decepció van provocar a CiU en enviar-los al desert del poder, ara fa set anys.
