El dia dels sants innocents

Avui, dia en què l'Església commemora la matança d'innocents criatures ordenada pel rei Herodes el Gran a fi i efecte d'eliminar un hipotètic competidor en el tron, en alguns països cristians hi ha el costum de fer burla de la bona fe de les persones mitjançant aquelles perverses bromes anomenades “innocentades”. Molts dels diaris que trobareu al quiosc amb data del 28 de desembre deuen portar la seva. Nosaltres, no; nosaltres fa molt de temps que vam deixar de publicar innocentades a la salut de les víctimes del suposadament pervers rei de Judea, Galilea, Samaria i Idumea. Així es que totes les notícies que trobareu avui a les nostres planes són veritat, mentre no es demostri el contrari. Fora del món de la premsa, la “innocentada” amb més acceptació consisteix a penjar un ninot de paper, dit “llufa”, a l'esquena d'algú sense que se n'adoni. Temps era temps, quan encara manava el general Franco, un grup d'amics ens llevàvem d'hora i recorríem els carrers més comercials de la nostra ciutat clavant cartellets a les portes de les botigues. Com que escriure en català aleshores no s'estilava gaire, i érem tots molt joves, els rètols de les nostres innocentades deien coses com “Cerrado por ir de pesca” o “Si no sabe usted leer, no entre”. I el bo, o terrible, del cas és que si ens haguessin enxampat hauríem tingut un bon disgust, perquè era una època en què per a la policia política, la brigada político-social, tot podia ser sospitós d'atemptar contra els principis del Movimiento Nacional, que era la “llufa” que els vencedors de la Guerra Civil espanyola havien penjat al coll dels que l'havien perdut i del dels seus descendents, i no només per un dia, sinó amb caràcter vitalici. De tota manera, i encara que les coses hagin canviat, i molt, vigilin, perquè hi ha llufes que sobreviuen, que es reciclen, que es transformen i reactiven. Segurament llegireu que Catalunya ja té nou govern; que sigui cert o es tracti d'una llufa, el temps ens ho dirà.