Bones intencions

Ara que arriba cap d'any són molts els que fan una llista de bons propòsits. Per posar un exemple molt pròxim, ¿qui no coneix un fumador o fumadora que aprofita el canvi d'any per proposar-se, per primera o per enèsima vegada, deixar de fumar? També és veritat que cada vegada és més fàcil, i que els fumadors reben una motivació addicional en les dificultats que tenen per trobar un lloc on fumar i assetjats per la voracitat fiscal que ha fet que la nicotina passés de ser un vici a ser un luxe a l'abast de molt pocs. Fer més salut, menjar millor, cuidar els amics, no fer-se mala sang amb els parents i unes quantes coses més també formen part del catàleg universal de bones intencions.

A més de les dificultats objectives que poden tenir determinats reptes, a molta gent el que li falta per triomfar és aplicar mètode per assolir-los. Un cop marcat l'objectiu, es fixa l'estratègia –si pot ser, prou realista perquè es pugui complir– i finalment es fa un seguiment periòdic per determinar si alguna cosa ens està impedint arribar a l'objectiu. D'acord, potser no cal ser tan estricte, però hem de reconèixer que avui ens resultaria molt difícil, si no impossible, recordar tot el que es van proposar l'any passat o encara més enllà. Mantenir viva la memòria i obligar-se a passar comptes és el millor que podem fer per complir les promeses.

Avui estrenem nou govern, carregat d'il·lusions i projectes. Alguns dels reptes que té al davant el nou executiu ja els va marcar el president Mas durant la campanya electoral i en el discurs d'investidura, quan va situar el llindar entre l'èxit i el fracàs en la capacitat de reduir a la meitat el nombre d'aturats i també els alumnes que no acaben amb èxit els estudis per culpa de l'alt nivell de fracàs escolar. És veritat que va dir que no era feina d'una legislatura i que era un repte de país, per tant una responsabilitat que no és exclusiva del govern; però ho va dir, i caldrà passar comptes. Ara cada un dels nous departaments haurà d'explicar quins són els seus reptes i com pensen fer-hi front. I un cop passi el temps de gràcia –els famosos 100 dies– s'haurà de començar a valorar una cosa i l'altra.

A molts els costarà deixar passar aquest trimestre, ja que estem acostumats que tot vagi molt de pressa, que tot passi molt ràpidament. A més a més, estem acostumats a mirar amb lupa el que tenim davant, una aproximació que no evita una certa deformació i que acaba degenerant en miopia, i quan ens veiem obligats a buscar referents una mica més llunyans si les coses no es sacsegen molt sembla ben bé que ni es moguin. La fraudulenta gestió del futur ha estat la gran estafa que ens ha portat a totes les crisis, però no es pot avançar sense perspectives. Per això cal tornar al bon costum de passar comptes. Els ciutadans hem de fer valer la nostra condició, la premsa ha d'ajudar a mantenir viva la memòria, l'oposició ha de fiscalitzar i el govern ha d'estar disposat a donar explicacions. Aquests serien bons propòsits, senzills, fàcils de portar a terme i de fer complir, per al nou any i per a la nova legislatura.

Els canvis generen il·lusió i poden ser una porta oberta a l'esperança, però els reptes d'aquest nou cicle no estan només en la feina que ha de fer el govern i en les responsabilitats que li correspon assumir.