La ciutat vella és un pessebre

L'època hi porta i la melangia nadalenca evoca records d'infantesa, quan el consumisme de les festes no era tan insistent i tot tenia els límits de les pròpies nadales. Parlo d'una cinquantena d'anys enllà, quan el pessebre era el protagonista de la festa i l'olor de molsa envaïa les cases on les figures de fang i les peces de suro reproduïen un suposat paisatge històric, aquell que formava l'imaginari nadalenc. Els records em porten a un recorregut festiu, quan anàvem a visitar les obres d'alguns reconeguts pessebristes, començant pel que ocupava tota una habitació del meu oncle Josep, fins als monumentals del Círcol, les Franciscanes o els Maristes, aquest darrer amb el genial traç d'en Padrós. Entre els excelsos dimonis i àngels, segons el calendari, Giró també tenia el seu pessebre, com la tradició familiar els imposava als Famadas. Nous valors pessebrístics aportaren Bultó, Perramón i Marot. I Verano s'entestà a anteposar suro i molsa al guix, entre fantasiosos moviments d'aigua. Oriol, Gil, Muñoz, Pujals, Genís, García... i molts més noms anaren lligant la llarga crònica pessebrística, una història de protagonisme col·lectiu, fa molts anys coordinada per l'Associació d'Amics del Pessebre.

Els Amics treballen tot l'any per presentar una potent obra durant les festes nadalenques. La seva col·lecció de diorames és de visita obligada, i complementen el tradicional pessebre de la ciutat, a la plaça de la Vila, obra d'Ayza Bultó. L'Associació d'Amics de la Salut també presenta un monumental pessebre i la Fundació Ateneu Sant Roc celebra la 23a edició de la seva mostra de pessebres.

Enguany, el nostre pessebre central, la genial obra de Carme Ayza, s'ha dedicat a reproduir la Badalona de mitjan segle XVIII, des del nucli de Dalt la Vila fins al Baix a Mar, amb alguns carrers i places força conegudes, ja que encara avui conserven la vella estructura. És fàcil distingir la forma d'edificis reconeguts i la curiosa reproducció de l'inici de la construcció de l'església de Santa Maria. Fora ciutat, en un racó que esdevé espai central de la maqueta, l'imprescindible naixement, espai separat de la pròpia població però unit pel miracle d'una obra ben feta. Un tros de la història d'una Badalona evocada per les mans i els sentiments de l'artista.

Sota la plaça, al Refugi, una vintena de diorames enllacen la ciutat rural, que fou i encara és, amb les imatges bíbliques que evoquen els elements fundacionals de la cultura cristiana. L'esplendor del que fou gran monestir jeroni o el rosari de cases pairals badalonines són l'embolcall d'escenes nadalenques, entranyables visions de paisatges ben nostres, uns espais agraïts molt ben treballats pels pessebristes locals, de tal manera que compleixen a la perfecció el compromís amb la ciutat vella, històrica i referencial.

És contemplant la ciutat que fou, amb molts referents que encara són, i la ciutat rural, amb masies avui existents, que es pot reflexionar sobre la riquesa patrimonial escampada per la geografia local. La joia historicoarquitectònica de Sant Jeroni de la Murtra reclama el ple reconeixement com a gran monument ciutadà i les accions necessàries per la seva recuperació. Algunes masies, jardins, places i carrers badalonins exigeixen una diàfana política de protecció i popularització municipal. Els valors de la Badalona de fa uns segles, de la ciutat que expressa en les pedres la seva història, cal preservar-los i convertir-los amb referents. Una feina urgent que podria començar tot recuperant el projecte de catàleg de protecció del patrimoni que es treballà durant uns anys, a l'inici del govern de Maite Arqué, i que algú tancà, amb pany i forrellat, en un ocult armari municipal.