La primera dècada del futur

Haver nascut a meitat d'un segle fa que el següent agafi en plena maduresa tots els qui es troben en aquesta situació. Tots els qui tinguin més de vint anys recordaran el temps en que l'any 2000 marcava la línia de l'horitzó on començava el futur. Demà, ja serem a l'any 2011 i la primera dècada del futur haurà passat. Entre l'esfondrament de les Torres Bessones a Nova York i les revelacions de secrets globals desfermades per Wikileaks, les fites de la primera dècada del segle XXI han passat amb una rapidesa digna de l'acceleració històrica: les guerres a l'Iraq i l'Afganistan, l'embranzida terrorista de l'11-M, el xoc del canvi climàtic, l'emergència de nous poders globals, el fenomen de les migracions massives, l'afirmació de les dimensions de la Xina, la universalització de la revolució informàtica, la realitat de la crisi econòmica i la constatació dels límits dels recursos planetaris; el segle despunta en una prefiguració de canvis sense retorn.

Si pensem en termes del passat, les transformacions dels primers anys del segle XX van ser només el pròleg d'una època que va obrir la porta a un nou context històric per a tota la humanitat. Fites com ara la invenció de l'avió o la difusió universal de la il·luminació elèctrica representen ara tot just el pròleg de les grans convulsions que varen arribar més tard: la catàstrofe de les guerres mundials, els grans genocidis desfermats per les tiranies, la desaparició dels imperis colonials, els salts tecnològics que van portar els viatges a l'espai, la televisió i la societat de consum i oci són ara només punts d'un passat que cada cop sembla més remot, fites d'un segle on la música rock només és una de les bandes sonores d'un període que va començar amb la revolució soviètica i es va acabar amb la desaparició de la Unió Soviètica.

Després de la primera dècada del segle XXI, només podem saber que el futur ens portarà canvis que ara no podem ni tan sols imaginar i, més que deixar-nos arrossegar per la por a noves catàstrofes, podem retrobar el consol de saber que tot canvia, i que el futur oferirà perills, però també noves oportunitats.