Torna, torna, Mascarell

Tot defensant la gestió de Joan Guitart, que va ser conseller de Cultura durant vuit anys, una vegada vam sentir dir a un convergent fidel però heterodox que, per anar bé, un conseller de Cultura, a Catalunya, ha de semblar un abat de Montserrat. Ell trobava que Guitart tenia unes formes i un tarannà montserratins que li inspiraven confiança i li garantien, deia, la qualitat de la gestió. Després, però, van venir els consellers Pujals i Vilajoana i l'apreciació va quedar confirmada però a la inversa. Ni l'un ni l'altre no oferien pas uns perfils gaire compatibles amb la venerable figura i, en efecte, la seva gestió no ha pas deixat gran memòria. El convergent heterodox ja fa alguns anys que va passar d'aquest món, però sembla que el rastre del seu criteri, peculiar i un punt irònic, encara perdura. Mas ha dit que volia una dona al capdavant de la conselleria de Cultura, però al final s'ha decantat per Ferran Mascarell, el parlar, el capteniment i la fesomia del qual tenen una polidesa i una complexitat abacials. Mascarell és un home de contrastos. El cabell blanc, la pell pàl·lida, els ulls clars li donen una suavitat monacal, que es combina, però, amb el caràcter enèrgic que es necessita per governar les coses d'aquest món. Als anys del maragallisme olímpic, Mascarell senyorejava a la Virreina. Va ser un pastor expert i amatent de la gestió cultural socialista i fa temps que té un ramat fidel d'admiradors que no estalvien elogis a les seves qualitats ni lloances a la seva intel·ligència. El 2003, les estranyes maniobres nicaragüenques van afavorir aquella exòtica Caterina Mieras i li van impedir acompanyar Maragall al govern de la Generalitat. El seu amic el va recuperar el 2006, però Mascarell només fou conseller pocs mesos. Del segon tripartit, Mascarell també va sortir-ne perjudicat. La cartera pertocava a ERC i va anar a mans del professor Tresserras, un home, per cert, que també té un aire més benedictí que republicà. Ara, en el govern dels millors, Mas confia en Mascarell des del principi. Tornem a tenir pare abat.