Ikea

El darrer –ara per ara, ai las!– capítol de les tonteries entre Reus i Tarragona té el nom de la multinacional sueca del moble. Pel que sembla, alguns veuen aquesta decisió empresarial com una mena d'aval a l'excel·lència d'un terme municipal –i no d'una ciutat–. I és que estem oposant dues lògiques diferents. Per una banda, la lògica de l'empresa, que busca un bon emplaçament que permeti un accés fàcil a un nombre important de potencials consumidors, i, a la vegada, que reuneixi les condicions legals i materials. Per l'altra, una lògica administrativa, de terme municipal més que de ciutat, en la mesura que aquestes instal·lacions solen situar-se a la perifèria de les ciutats, quan no als afores. Ja es veu que parlem de coses diferents.

És evident que, per ser rendible, una instal·lació d'aquest tipus es dirigeix a un mercat ampli. I en aquest cas, a un mercat que depassa el conjunt del Camp de Tarragona. O és que molts de nosaltres no hem anat, algun cop, a l'Ikea de l'Hospitalet de Llobregat? Voler reduir això a una banda o l'altra de la ratlla municipal és continuar ancorat en una estructura obsoleta. La realitat –laboral, de mobilitat, de consum, etc.– és metropolitana, i anirà a més. Ja seria hora que aquesta realitat fos reconeguda i que comencéssim a treballar en clau metropolitana. Com a mínim, ens estalviaríem sentir moltes tonteries.