De iogurts i teràpies

“Llegiu les instruccions d'aquest lacti i consulteu el botiguer”. Aquesta seria la recomanació que hauria d'aparèixer, sobre fons blanc, al final dels anuncis de... bé, d'aquests productes làctics que ens prometen tractaments per: reduir el colesterol, controlar la tensió arterial, millorar el trànsit intestinal, ajudar les defenses, créixer amb ossos forts, no engreixar-se i els avantatges saludables de zero per cent de matèria grassa, mínimes calories... o, si volem el contrari, enriquits amb nutrients, rics en calci i fòsfor, i fins i tot plens de diferents vitamines; n'hi ha un que inclús ens promet millorar, des de dins, la qualitat de la nostra epidermis. Pràcticament una farmaciola amb “medicació” per resoldre qualsevol de les imperfeccions que pateix el desllorigat cos dels ciutadans d'avui. Al costat d'aquests làctics també en trobarem un que no és llet, encara que ho sembla, és soja, el paradigma del no-iogurt, que també ens promet beneficis saludables.

Aquell iogurt normal, al qual estàvem acostumats des de petits, ja no és el protagonista de les prestatgeries de fred dels supermercats, inundades ara d'una tant extensa i desorientadora varietat d'especialitats que sovint ens fan comprar quelcom diferent al que volíem; a qui no li ha passat que, en arribar a casa, el producte que traiem de la bossa és semidesnatat amb gust de maduixa i no el sense sucre i amb trossets de fruita, que ens pensàvem que havíem comprat. No hi cap altre punt de la botiga on passem més temps per escollir que davant de l'exposició, extensa i caòtica, dels iogurts, i així i tot no sempre l'encertem.

Tots aquells components beneficiosos per a la salut de què parlàvem no superen, ni de bon tros, la bondat d'una bona dieta mediterrània –filla del mar que tinc i recentment premiada– però el màrqueting del sector del làctics obliga les marques a esprémer la seva capacitat imaginativa per oferir-nos novetats constants en forma de solucions a les mancances de benestar, i estem disposats a creure-ho sense qüestionar si els efectes s'aconsegueixen amb més o menys dosi, segons la nostra constitució, si poden tenir efectes secundaris o, senzillament, si és el que, com a teràpia alimentària, més ens convé.

Qualsevol especialista en dietètica ens dirà que una ingesta variada, equilibrada en components i adequada al nostre organisme és la millor garantia de salut, però és clar, d'aquesta recepta no se'n fan vuit o deu anuncis cada dia i la publicitat, que hauria d'il·luminar-nos, el que fa és enlluernar-nos.

Els làctics terapèutics –els promotors en diuen “funcionals”– no ens enganyen gaire, la seva composició benefactora té sovint el suport de l'opinió d'algun organisme especialitzat en alimentació, però la força convincent ens arriba per la via de la repetició publicitària d'uns arguments embolcallats d'estètica, que ens diuen, precisament, allò que volem sentir: “No pateixis més, aquest producte et resol el problema”, i sovint t'ho explica un personatge famós que diu que ja ha gaudit dels seus bons efectes; ja sabem que aquest personatge ha cobrat per actuar com a prescriptor, però sembla que el seu caràcter d'artista reconegut li dóna una especial credibilitat.

Com que segur que aquests productes no ens faran cap mal, pensem, com que són una novetat, com que s'anuncien per televisió... per què no provar-los?; no és important que resultin una mica més cars, al cap i a la fi amb les coses de menjar no és bo estalviar.

El màrqueting sap tot això, i amb missatges comercials simpàtics i estimulants, una mica exagerats, no desaprofita la nostra predisposició a creure'ns allò que voldríem que fos una veritat absoluta, encara que ja sabem que només ho és a mitges. Els anuncis són una invitació interessada a la taula del consum, i nosaltres no ens fem pregar gaire per acceptar-la i asseure'ns-hi confiats.