Avorrits del disseny
Desig d'any nou: Prou disseny urbà descontrolat. Des del 92 són ja gairebé vint anys. I ja n'hi ha prou. El problema és sempre el mateix: els dissenyadors urbans treballen al despatx, pràcticament sense saber quin terreny toquen i fent volar la imaginació. A l'Ajuntament de Barcelona els ho compren tot, sempre i quan sigui modern. Els resultats, catastròfics de vegades, sovint molestos i en molt poques ocasions acollits amb plaer general.
Hi ha monuments històrics a la bogeria dissenyadora: La plaça dels Països Catalans, que fins i tot ha estat premiada, però que mai no ha servit de res, sempre està en obres i és un espai hostil, lleig, que només que hi entres tens ganes de sortir-ne, ja sigui anant cap a l'estació de Sants o tornant-ne. En podríem esmentar molts, de casos, però el comentari ve motivat pels que són més d'actualitat. En primer lloc, la decisió d'eliminar les terrasses a la vorera del nou tram del passeig de sant Joan i la posterior rectificació municipal. El dissenyador havia decidit que només poden anar al xamfrà. Les terrasses a la vorera, una vorera amplíssima on hi cap tot, li trenquen el seu disseny. Bé. Seure en una terrassa, a Barcelona, és de les poques coses que queden que donin una mica de sabor local, d'identitat. La culpa no és del dissenyador, que va a la seva i dissenya un passeig com si fos de Copenhaguen, sinó de l'administració municipal que l'hi compra. Després els veïns protesten i l'Ajuntament rectifica. Quanta energia malaguanyada!
Aquest dies, també estan augmentant les protestes dels veïns del carrer Escudellers i la plaça Orwell. No poden més. Demanen que es torni a la situació anterior (com si mai aquestes zones haguessin estat normals). A part de les mesures estrictament policials, l'Ajuntament ha decidit remodelar la plaça. No deixa de ser, també, una rectificació. Quan es va refer, tampoc fa tants d'anys, ningú no va preveure l'efecte crida dels esglaons, per exemple (una cosa provada i reprovada a Europa i els Estats Units des de fa dècades). Ara es trauran els esglaons i els lavabos públics. Ah, i s'hi instal·larà un parc infantil dissuasiu. N'hi ha per riure per no plorar. La gent està per muntar una festa de celebració: En comptes d'utilitzar els esglaons, podran usar els gronxadors i davant la manca de lavabos, podran pixar al tobogan, que, a més, farà efecte cascada.
De vegades, viure en la ciutat amb més disseny d'Europa és molt cansat. I avorrit.
