Propòsits

No m'he plantejat cap propòsit per al 2011, ni per al futur. En tinc prou amb anar fent la viu-viu, fins al dia de la jubilació i, després, fins que em mori, fet que espero que esdevingui molt tard o que la mort em passi de llarg.

Els propòsits clàssics cuegen: aprendre anglès, deixar de fumar, anar al gimnàs, deixar de veure la tele o llegir tot Proust i tot Joyce. És passat de moda. Tanmateix, crec que cada dia hi ha menys gent que es marca objectius concrets, generalment impossibles de dur a terme.

Són filosòfics i d'ideologia difusa. Els objectius són abstractes, inconcrets, idealistes o tan sols provocadors. Avui, per exemple, tocaria tornar a fumar, no pel fet de fumar –tan se val un cigar com un porro–, sinó per lluitar contra el prohibicionisme. Es tracta, doncs, de lluitar per la llibertat, sigui des del liberalisme o des de l'anarquisme.

No sé si s'encomanarà als poderosos sense escrúpols, però hi ha un corrent bonista. El màxim exponent és Barack Obama. Els discursos d'Artur Mas també n'estan força empeltats. Llevat d'algun estirabot, CiU va fer una campanya pacífica. Va rebre més que no va repartir. Els socialistes ja s'han encomanat d'aquest corrent de bons propòsits, sense esgarrapar el rival, de crida a sumar, de confiança en el futur. Ahir mateix, van presentar la candidata a l'alcaldia de Girona; Pia Bosch va fer un discurs mirant endavant, sense criticar res ni a ningú, integrador, emotiu i humil.

Als vells objectius s'hi arribarà per nous camins, sense necessitat del plantejament pueril del propòsit. La crisi ens farà aprimar per diversos efectes col·laterals. Un és que acabarem anant a peu i en bici, perquè anirem menys en cotxe. I, sense haver-nos-ho plantejat, farem exercici. Un altre és que menjarem menys perquè trobarem indecent la golafreria (agnòstics i ateus) o la intemperància (els creients); farem bondat i menjarem el just; menjarem molta fruita, verdures i cereals, perquè, per fi, entendrem que engreixar un quilo de carn costa deu quilos de cereals.

A aquest nou escenari de conte de la lletera idealista, ens hi ha conduït la crisi; és per l'únic que pot ser bona. I continuarem així fins que s'acabi i les coses comencin a anar molt i molt bé i surti algun puta malparit. I tornarem a tenir propòsits concrets.