Tots som tarragonins
El desordre que s'ha heretat del tripartit en tot el tema de la divisió territorial ens ha deixat descol·locats i sense saber com es diu el que som. Alguns segueixen dient-se ebrencs, en pots trobar també d'empordanesos, d'osonencs o de ceretans. Els del Camp de Tarragona no tenim nom o ens l'hauríem d'inventar. La majoria, però, segueixen aferrant-se a la nomenclatura provincialista clàssica i és en aquestes que, aquí al sud, el tema té la seva complicació.
Des de diversos mitjans de la capital provincial se sol emprar el mot tarragoní (o tarraconense) quan algú de per aquí assoleix alguna fita destacada. Es diu llavors el polític, l'esportista, l'actriu, el cantant tarragoní o tarragonina, encara que sigui nat a Horta de Sant Joan, a Vallfogona de Riucorb o al bell mig de la rambla Vella. Ara, quan la persona en qüestió el que ha fet és una bestiesa, quan destaca per la seva dolenteria, llavors sí que es diu que és reusenc, de Falset o montblanquí. És la mateixa tàctica emprada pels comentaristes de les televisions messetàries: quan guanya Pedrosa a les motos és “el piloto español” i quan cau per terra és “el piloto catalán”.
Per això jo vull avisar que, en el molt improbable cas que arribi a fer a la vida quelcom de destacable, feu-me el favor de no dir-me tarragoní. Poseu que sóc de Reus o millor, del carrer de Monterols.
