El futur és mòbil

No, no es tracta de cap eslògan d'alguna companyia de telefonia mòbil. Es tracta de l'expressió d'una evidència. Fa uns quants anys, no gaires, quan parlàvem de les tecnologies de la informació i la comunicació i d'internet –i en un intent, potser, de tranquil·litzar les nostres consciències–, ens vèiem quasi obligats a afegir la cantarella de la divisòria digital; no ens podíem imaginar que avui el 70% de la població del planeta tindria telèfon mòbil. Concretament, més de 5.000 milions de persones dels 6.870 milions de població mundial. D'aquests telèfons mòbils, el 20% són telèfons intel·ligents que poden navegar per la xarxa. Aquestes dades fan pensar que l'any 2015 el mòbil serà la principal porta d'entrada a internet i, per tant, una eina imprescindible per treballar, estudiar, comunicar-se i entretenir-se.

Segons el National Literacy Trust, als Estats Units el 85% dels nens tenen mòbil, xifra que supera els que diuen que tenen llibres a casa, que són el 73%. Només pel que fa a l'iPhone, ja hi ha 225.000 aplicacions i el juny passat Apple va assolir el rècord de 3.000 milions d'aplicacions baixades. Des del juliol del 2008 fins al juny del 2010 les aplicacions disponibles van passar de 500 a 225.000. Només un petit percentatge d'aquestes aplicacions són professionals o pensades per al món dels negocis; la majoria són pensades per entretenir o facilitar la vida dels usuaris.

Malgrat tot, l'aplicació més popular són els SMS. El primer trimestre del 2010 es van enviar al món un trilió i mig de missatges pel mòbil. El dia que Obama va ser elegit, només als Estats Units se'n van enviar 1.200 milions només entre les quatre de la tarda i les nou del vespre, i a França, la nit de Cap d'Any se'n van enviar 400 milions.

Per què aquest mar de xifres? Per posar proves, una vegada més, que els temps canvien; que les TIC no són una moda passatgera, sinó que han provocat una revolució econòmica, social i cultural que encara massa gent més gran de quaranta-cinc anys es nega a acceptar. Fa anys vàrem demostrar que la divisòria digital no era econòmica o almenys no era només econòmica, que era generacional. Avui ja podem demostrar que no solament les TIC no han marginat les persones amb pocs recursos, sinó que en llocs com l'Àfrica, per exemple, les TIC i molt especialment les tecnologies mòbils són una eina molt important al servei dels emprenedors, emprenedors humils però amb gran capacitat imaginativa que se les pensen totes. En el paisatge subsaharià és molt habitual veure persones protegides del sol per paraigües anunci que disposen d'un mòbil i es transformen en una mena de cabines ambulants, o l'ús sorprenent del mòbil com a caixer automàtic per enviar remeses als llocs més inaccessibles.

Som de ple en un nou món, en una autèntica revolució cultural de la qual no som els protagonistes, però a mi no em fa res dir que en aquest nou món els meus fills són els meus mentors. Es tracta d'una realitat potser difícil d'acceptar però la trobem en tots els àmbits en què les TIC tenen un paper central. No és que els nostres joves tinguin unes habilitats especials, sinó que han nascut amb internet i la seva manera de veure i entendre el món, o més aviat d'accedir a la informació i al coneixement en el seu sentit més ampli, no té res a veure amb la nostra. Jo sé que per a la gent de la meva generació és difícil d'acceptar, sigui a les aules o sigui al menjador de casa, però pel que fa a mi és un repte al qual no vull renunciar, perquè no vull renunciar al coneixement.