Amb independència
Advocar per l'estat
Si tinguéssim estat propi, Fernández Bozal seria ministra de Justícia? D'entrada, pensaríem que no, que tal cosa és anatema, vade retro Satanàs, fora-fora la bandera espanyola. Però, pensant-hi una mica, potser sí que un moviment així hauria de ser jutjat com una jugada no només estratègica, sinó fins i tot genial. Un moviment que deixaria embadalit el mateix Maquiavel.
Imaginem que la lletrada en qüestió, tot i haver mirat de posar el morrió (quina temptació de nom, el d'aquesta dona) a algun referèndum per la sobirania, tot i haver defensat que consultes com les d'Arenys desmembraven el territori i equivalien a l'apologia del terror, malgrat tot això, resulta que no podia evitar la independència de Catalunya i que, un cop consumada la proclama de màxima llibertat nacional, la senyora lletrada fos triada com a flamant responsable de les lleis catalanes.
La jugada seria mestra, perquè estaríem escollint per a la defensa de l'estat català nou de trinca la persona que amb més afany s'havia lliurat a la defensa de l'altre estat, l'espanyol, el que era vigent abans de la secessió. Amb tot el bagatge adquirit protegint i blindant un estat, és obvi que aquesta servidora pública s'aplicaria amb idèntic zel a protegir el nou amo, perquè l'important no seria tant el nom de l'amo sinó l'ofici requerit per defensar l'amo. Seria una jugada que podríem anomenar de compra; compra d'experiència, de fidelitat i de secrets. De la mateixa manera que caldria comprar militars i jutges, sempre amb prou generositat per evitar que posessin bastons a les rodes de la jove criatura política.
El problema, però, és que a la nostra honorable consellera pot ser que l'hagin escollit de forma una mica prematura. De moment, ens agradi o no, d'estat només n'hi ha un, i els advocats de l'estat no hi són per advocar a favor de la creació d'un estat nou, sinó a favor de protegir i reforçar el vigent. És l'únic detall que se m'escapa d'aquesta operació política d'alta volada, d'altra banda admirable i digna de figurar als millors manuals. Només se m'escapa això, el que deia, el petit detall que Catalunya encara no té cap estat per defensar. És clar que, si la nostra jurista tingués l'encàrrec de cargolar les juntes i reblar els claus legals del futur estat català, a la manera d'un lampista de luxe pispat a la competència, aleshores la jugada ja seria de l'alçada del mandarí Fu Manchu en persona, i jo em trauria el barret davant de tanta astúcia.