Fotos

Del 1964 és l'edició a Alemanya d'un llibre de fotografies de gran format que, després d'anys de conviure a casa recíprocament oblidats el llibre i jo, em ve a les mans justament aquests dies de regals i coses. Són imatges creades per importants fotògrafs del període comprès entre l'últim terç del XIX i les grans guerres del XX: el conjunt del llibre és un testimoni del “poder fotogràfic” de l'època. Gent que foren personatges, el nom de molts del quals jo desconeixia i la majoria dels no sabuts ja tinc oblidats (una altra manera de tenir). I d'altres, inoblidables: Albert Einstein (el seu gest en una foto, assegura que era un home de bon humor), Richard Oppeheimer, en un retrat de gran bellesa pensativa; Neville Chamberlain, polític i perdedor a Munic; Eugène O'Neil, la mirada inquietant d'Oskar Kokosshka en el retrat que signà un tal Hugo Erfurth el 1927...

Gent, molta gent retratada i molts retratistes, algun paisatge urbà sovint emboirat... tot plegat desplega una imatge que es fa única en negres, grisos, blancs, barrejats sobre el paper neutral: un munt, o un món, de cendra. En diríem una època de la cultura que es vestí de belle époque, i del precoç domini de la tècnica. Ara sembla que anem essent dominats per la tecnologia. Walter Benjamin va dir que no hi ha documents de cultura que no siguin, a l'ensems, documents de barbàrie.