Fumar és un plaer?

Ves per on, tal com van les coses, me n'alegro molt d'haver deixat de fumar fa anys i d'estar vacunat contra les urpes recurrents de la nicotina, aquelles que t'esgarrapen amb força després d'un gran dinar, d'un bon cafè o d'un moment dolç d'esbarjo. Veient el panorama començo a posar en dubte aquelles afirmacions de la Sarita Montiel quan, amb veu profunda i sensual, cantava allò de “fumar es un placer”.

Agafant com a punt de partida que no fumo, que tampoc no sóc dels que importunen els fumadors i que només hi ha dues coses que em molesten i que ja em molestaven quan fumava, que et tirin el fum a la cara i anar a un local d'aquells de “boira londinenca”, dels que quan surts la roba et fa tuf durant tres dies, tinc la sensació que aquesta llei del tabac és un nou nyap. No sé si és fruit dels temps o de les ideologies, però el cert és que els socialistes s'han abonat força a aquesta manera de fer política de circumstàncies, tota aquella cançoneta de la multiculturalitat, la paritat i tota la rècula de qualificatius que acaben sent una tapadora o una excusa barata per anar fent les coses a cops de gorra.

Primer decideixen que els locals grans podran tenir un espai dedicat a la cultura del fum a canvi de fer obres complexes i costoses. Ara, quatre dies després, no es pot fumar enlloc però, per contra, s'amplien els llocs per vendre tabac al personal i augmentar els ingressos de l'Estat. Ja han aconseguit que la tropa es denunciï mútuament, amb tot el bon rotllo que això propicia. I d'aquí a quatre dies, quan s'acumulin 500 fumadors a la porta dels bars i discoteques a les cinc de la matinada i els veïns comencin a posar-se nerviosos, la cosa promet. El que dèiem, despullar un sant per vestir-ne un altre. Per allò de voler ser progressistes, un qualificatiu que a can ZP i a can ex-Montilla agrada molt, acaben sempre fent el ridícul.

Si realment vols ser un govern radical, valent i modern, es prohibeix la fabricació i la venda de tabac i es posa la policia a perseguir Ducados i Winston de contraban. Fins i tot es podrien reconvertir els radars del trànsit en detectors de fum i els no fumadors podríem anar a 140 per l'autopista sense por de ser caçats.