El meu capità Gabriel Cardona
Jo vaig fer les pràctiques de sergent de milícies a Barcelona, a la caserna del Bruc (oficialment, Jaén 25). El meu capità era un tal Baeza i un bon dia el va substituir un tal Gabriel Cardona, que no era gens ordenancista, tenia un gran sentit de l'humor i no s'estava de parlar en menorquí. Em va sorprendre la seva commoció quan Pinochet es va alçar contra Salvador Allende. Anys després vaig saber que Gabriel Cardona va ser un dels fundadors de la Unió Militar Democràtica i que en aquell mateixa caserna conspirava perquè l'exèrcit deixés de ser un puntal de la dictadura. Ho era, en dono fe. L'últim dia, els sergents que plegàvem vam anar a acomiadar-nos del cap de la guarnició. Mentre esperàvem al despatx del tinent coronel que feia de coronel en funcions, vaig xafardejar els papers de damunt de la taula. N'hi havia un que posava els pèls de punta: el tinent coronel oferia –al Govern Civil?, al capità general?– la tropa que comandava per reprimir les manifestacions d'estudiants, aleshores tan freqüents a la contigua zona universitària.
Gabriel Cardona va deixar l'exèrcit després del 23-F i es va dedicar a la docència universitària i a la investigació. Amb els seus llibres i el seu testimoni va impulsar això que ara es coneix com a memòria històrica. Quan vaig escriure la novel·la No tornarem mai més, li vaig demanar assessorament, perquè ell també havia estat capità de les milícies a Castillejos. Em va rebre amb una gran calidesa i, gràcies a ell, puc presumir d'haver-me equivocat només en el calibre d'un morter. L'última vegada que el vaig saludar va ser a Maó. Em va convidar a anar un dia a casa seva, as Castell, i a fer un volt amb la seva barca. No podrà ser. S'ha mort abans d'hora.
El primer capità del Jaén 25, el tal Baeza, va formar part del tribunal militar que el 1975 va condemnar a mort Juan Paredes Manot en un consell de guerra sumaríssim comès a Barcelona. Al cap d'una setmana va ser executat.
S'havia de ser molt valent per promoure llavors la clandestiníssima UMD. Gabriel Cardona ho va ser com a militar i com a intel·lectual compromès amb la veritat.
