Conseller, busqui'm a Andorra
Gairebé amb nocturnitat i traïdoria, el nou govern de la Generalitat ha eliminat la Secretaria General de Política Lingüística, l'ha rebaixada de nou a l'estatus anterior, el de l'era pujolista, de simple direcció general, i el que és pitjor, l'ha retornada al Departament de Cultura. La raó, la retallada del pla d'austeritat. Un dels encerts del tripartit va ser adonar-se que la política lingüística havia de ser un afer interdepartamental. Veníem dels famosos vint-i-pocs anys de govern convergent en què el fet de tenir-la arraconada a Cultura feia que hi hagués sovint contradiccions clamoroses en la mateixa acció de l'executiu: així, ens trobàvem consellers de la Generalitat que declaraven en castellà davant la justícia, a Barcelona, departaments del govern català que subvencionaven actes, fires comercials, congressos, etc. sense ni tan sols exigir que el català hi fos present, almenys de manera paral·lela al castellà… Aquest darrers set anys, el fet que la política lingüística estigués adscrita a vicepresidència i que tingués rang de secretaria general comportava una coordinació gairebé obligatòria entre tots els departaments i la garantia que la qüestió podia anar directament a les reunions del consell
executiu. Ara, sent una direcció general més, dependrà de la fermesa del conseller de Cultura imposar-hi la presència d'aquest tema fonamental. Sempre, però, partint de la base que cada conseller podrà fer i desfer de la manera que vulgui al seu departament.
Es tracta d'un veritable pas enrere en el pitjor moment, amb la política lingüística rebregada i escapçada pel Tribunal Constitucional espanyol. Que el govern, en matèria de llengua, comenci amb un error tan gran es fa difícil de pair. Encara més si la supressió de l'esmentada secretaria s'ha fet per inconsciència o per ignorància. És una reculada tàctica tan grossa que sembla dictada pel pitjor dels enemics.
No tenim solució. Aviat començarà a ser hora d'anar passant cap a Andorra a morir lingüísticament, com si fos una mena de cementiri d'elefants lingüístic. Viuríem en un país on gairebé ningú ja no parlarà el català però on almenys totes les lleis l'afavoriran.
El conseller Mascarell és home de conviccions fermes, té determini i energia, per això sap que una cosa és la cultura i una altra, la política lingüística (que ha de ser interdepartamental). Li
desitgem tota la sort del món. A mi, però, si em necessita, que comenci a buscar-me a Andorra.
