Trossos

Tucson

La matança de Tucson ens ha fet tornar a parlar d'un tema etern: la relació entre els fets i les paraules. O dit d'una altra manera, fins a quin punt les paraules són responsables i culpables dels fets. Si un fanàtic mata, ¿quina és la responsabilitat de qui l'ha fanatitzat? El debat és una mica prematur, aplicat al cas, perquè no sabem ben bé per què va matar. I sempre és arriscat generar relacions de causa i efecte automàtiques entre una cosa i l'altra.

Fets

Entre les paraules i els fets hi ha un filtre important. Entre pensar o dir que voldries fer una cosa i fer-la hi ha una distància i hi ha sobretot la voluntat individual. Cadascú és responsable dels seus actes. Haver nascut en un medi social, patir una determinada situació econòmica, tenir unes idees o escoltar una emissora de televisió no obliga a fer barbaritats. La prova és que no tothom les fa. Hi ha la voluntat individual, i per tant la responsabilitat personal.

Paraules

Vol dir això que les paraules són innocents? En absolut. Hi ha un debat legítim sobre què s'ha de poder dir i què no. La llibertat de dir no és absoluta. La falsedat és un límit. La incitació a l'odi, també. I d'això n'hi ha de molts colors. Les democràcies necessiten evitar que els adversaris esdevinguin enemics i que arreli la idea que hi ha gent que sobra, pel que és o pel que pensa. Però aquest és un debat previ a Tucson. No cal que matin a ningú per tenir-lo.