PLAÇA MAJOR
Mestre d'amor
La lluna és llesta i sap que sense l'amor no hi ha qui visqui. Per això de tant en tant es fa plena i ens empeny a airejar els nostres instints. Al llarg del temps ens ha ensenyat que d'amors n'hi ha molts. La majoria són visibles (i previsibles, i estructurats, i avorrits i porten anell de compromís) però n'hi ha uns altres que viuen invisibles com els bombons embolicats, aquells que tenen licor a dins. Aquests amors discrets, imperceptibles, de no ho hauria pas dit mai, són els que sostenen la humanitat, els que permeten que el desig i la passió no es podreixin dins d'una ficció literària o passin les hores en una sèrie de sobretaula. Parlo de la mena d'amor que, com el dolor, crema per dins com si fos aiguardent. De l'amor que, com una espelma encesa enmig d'una tramuntanada, no minva el seu furor ans s'acreix en la desmesura, en la nocturnitat, en el secret, en la llibertat.
L'amor passió és aquell que no es cansa de fer l'amor, que demana perdó quan cal, que genera un estat d'addicció proper a la droga i un estat de follia semblant a l'al·lucinació. L'amor passió posa a mil, té febre i ganes de penetrar, de viure dins l'altre amb permanència, de ser l'altre. És com una pàtria, un lloc que fa impossible la fugida. En les urpes d'aquesta emoció visceral, la bellesa viu en un rostre harmònic, en un cos tangible, en uns llavis complementaris, en una única saliva. No cal anar al cinema, ni berenar en una cafeteria més o menys sòrdida; no cal passejar per les avingudes ni fer-se regals: potser un llibre, un barret o un paquet de tabac buit.
Amor terrible, en tant que pregon i sagrat; amor que demana esforç per no manifestar-se amb rampells mamífers en qualsevol banda; amor que subjuga les lleis de l'ordre i alimenta i dóna un sentit global a l'existència, al fet de llevar-se, a les ganes de riure, a recrear-se en el plor; un amor que fa sortir ales, i les talla quan no hi ha pell ni carn ni sexe.