Trossos

Treva

Com a català i com a demòcrata, m'indigna que es vinculi de qualsevol manera, directa i indirecta, en una o altra direcció, el dret que tenen els bascos –i els catalans– a decidir el propi futur amb el final d'una organització terrorista. La treva d'ETA és bona, però la bona de veritat serà quan diguin que pleguen del tot i que el malson s'ha acabat. Si han de negociar, que negociïn coses seves: reinsercions, amnisties, presos. Però res en nom de tots els bascos.

Decidir

El dret a decidir de bascos –i de catalans– no pot ser una concessió obtinguda a través de les armes. No pot formar part de la negociació d'un procés de pau: us el donem si deixeu de matar, no us el donem si continueu fent-ho. Certament, hi ha un conflicte polític. Però s'ha de resoldre políticament. La violència, a més de perversa, és un destorb. Vincular les dues coses és un desastre. Sobretot per aquells a qui la violència ens repugna.

Dret

Però l'argument també s'ha de fer servir al revés. Els bascos –i els catalans– tenen dret a ser independents, si volen, en una decisió presa amb totes les garanties democràtiques. Que inclouen que no hi hagi violència coactiva. No s'hi val a dir que la independència és un objectiu il·lícit perquè els d'ETA l'han intentat obtenir a punta de pistola. El mal no és en l'objectiu, sinó en la manera d'obtenir-lo. Imposat a trets per una minoria, no. Decidit democràticament per la majoria, sí.