Planter

Messi va guanyar la Pilota d'Or, però ningú dubta que Xavi i Iniesta també se la mereixien. Diferent és el capítol dels entrenadors, però sembla que els entesos premien els resultats, no l'elegància, el bon joc, l'esportivitat, l'educació i la puntualitat.

Els bons comentaristes esportius no s'han estat de remarcar que els tres finalistes, tots del Barcelona, són nois del planter. És a dir, res de jugadors fitxats a cop de talonari, que després donen el resultat que donen i que acostumen a estar més pendents de la seva imatge i de vendre samarretes que no del joc. Són tres jugadors que van començar des de la base i que amb una conducció intel·ligent del seu talent dins una estratègia de joc en equip han contribuït a fer del Barça un equip líder.

Bé, doncs el model ja està fixat: detecció del talent i conducció pacient cap a l'excel·lència.

Ara només es tracta d'aplicar aquesta recepta a l'educació. No només la universitària, que és o hauria de ser l'equip de primera divisió, sinó a la base, a l'autèntic planter: les nostres escoles i els nostres instituts. Durant molt de temps, massa, s'ha donat poca importància a l'excel·lència. Fins i tot jo diria que ha estat malvista. L'error, al meu entendre, és que s'ha volgut anivellar a la baixa perquè ningú se sentís exclòs, quan el paper de les escoles i els instituts és, o hauria de ser, fer aflorar el talent de cada persona.

Sí: això vol molta inversió, molta paciència i molta confiança en els nostres mestres i professors, que en tenim de bons, i força. Però és la recepta que no falla i que farà del nostre país un líder mundial.