Bandera blanca
Res no pot ser més surrealista que la realitat: mentre floreixen les estufes al carrer i retorna la incertesa al calendari escolar (venim d'un pont de Reis fantasma i anem a una Setmana Blanca que ara serà opcional), Ciutadans vol aprofitar l'escletxa de la sentència del Tribunal Suprem sobre la immersió lingüística per crear malestar on no n'hi ha o no n'hi hauria d'haver (fins ara han fracassat tots els intents de plantar zitzània), les forces independentistes que fa tres dies es tiraven els plats pel cap ara volen presentar-se coalitzats a les municipals, el fel del diputat Joan Ferran (el de la crosta nacionalista) aconsegueix la proesa d'esgotar la primera edició d'un llibre en cinc dies repartint llenya entre els adversaris públics i privats (ja se sap que l'enemic de veritat sempre és a casa), un diari diu que Lionel Messi ha deixat el futbol espanyol sense la Pilota d'Or (obviant amb mala fe que és fill del planter barcelonista), i tot just fa un mes que saltàvem per un peu perquè l'alta velocitat connectava Figueres –o Vilafant– amb París quan, en realitat, volíem dir amb Perpinyà (a part dels trams que falten, l'estalvi en temps és d'una hora i quart). Som a 13 de gener, i un ja es rendiria, mancat fins i tot d'energia per exercir un sarcasme terapèutic, una sentència rodona i eficaç com les de Mark Twain, que estava convençut que l'ésser humà és el més interessant de tots els idiotes.
