Qüestió de centímetres

Lair Ribeiro, un metge brasiler establert als Estats Units, va ser un dels pioners en això de buscar la recepta de l'èxit. En un dels seus llibres diu que l'èxit es mesura en centímetres i, en una mostra de gust exquisit, ho il·lustra amb dos caps de cavall que creuen una meta. El que passa primer guanya 15.000 dòlars i el segon, 5.000. I això que la diferència que els separa és mínima. No vol dir que el primer sigui tres vegades més ràpid que el segon, ens aclareix el doctor Ribeiro, però aquesta mínima separació és la diferència que marca la diferència. Com en unes primàries, vaja.

Entenc aquest home perquè sóc de Vila-seca, on un dels patrons és sant Antoni Abat; aquest diumenge tenim cós, curses de cavalls, i, a més, una de les últimes decisions de l'anterior govern va ser declarar-les un “element festiu tradicional d'interès nacional”. Per tant he crescut veient arribar cavalls a la meta, l'oncle Joan donant la sortida i fins i tot el meu germà Pep corrent. És clar que aquestes curses, que daten del 1800, han canviat molt. Sembla que van néixer com una disputa entre dos vinaters francesos establerts a la vila, Barrau i Planchon, i l'any següent la cursa ja va ser entre genets locals. I en l'apartat de premis s'ha passat de donar un xai al guanyador i un rastre d'alls als perdedors a una picossada d'euros; així és que les curses s'han professionalitzat. Encara ressona a les meves oïdes com una botzina el nom de Claudio Carudel, un dels millors genets de la història, recollint premis al circuit vila-secà any rere any. I és que el cós que es disputa avui, a manca d'un hipòdrom, ha esdevingut la gran trobada hípica de Catalunya, a més de les de la Sènia i Ascó. De fet, a més de propietaris, genets, aficionats i cavalls, a Vila-seca hi haurà representants municipals de Bàscara i Subirats, que parlaran amb la Societat de Cria Cavallar de les seves opcions a acollir en un futur aquest hipòdrom. I com en una cursa, la diferència pot ser cosa de centímetres, o més ben dit d'hectàrees.