Entre el raspall i l'adreçador
Quan arribes amb el TAV a Madrid, el veus de seguida. Prop de l'estació d'Atocha hi han plantat el raspall. Encara acumula la pols dels últims anys, però de mica en mica va recuperant el color. Castellana amunt, a l' altura de la plaça de Colón, hi han posat l'adreçador. És a prop de l'enorme bandera espanyola que hi oneja de dia i nit des que Aznar va decidir deixar clar qui és qui i què és què. Com el raspall, tampoc es veu en una primera mirada. De fet, cal tancar els ulls i obrir bé les orelles per adonar-se' n. Però ser-hi, hi són, com les bruixes a Galícia.
El raspall és una eina que a Madrid gestionen amb primorosa habilitat. Amanyacs al llom, una passada a fons pel clatell i les resistències numantines prenyades de promeses irreductibles, es comencen a desfer com un sucre al cafè. La saben molt llarga i exploten amb saviesa la púrpura de l'imperi que pesa com una llosa sobre la consciència culpable de la perifèria. Les colònies senten una secreta enveja per la metròpoli i qualsevol engruna és un banquet. Però per si falla la convicció dialèctica sempre queda la contundència de l'adreçador. S'aplica en graus de pressió diferents segons les circumstàncies i el moment polític. A vegades en diuen Tribunal Constitucional i d'altres, raons d'estat, LOAPA, cafè per a tots o mapa autonòmic. La clau, però, és l'hàbil gestió de les dues eines. El raspall suau i afalagador combinat amb una dosi d'adreçador contundent i convincent és infal·lible. Així, quan el govern de torn necessita el suport d'algun perifèric, el mestre raspallador li deixa caure alguna infraestructura de més, un traspàs de segona divisió o un finançament que sembla la repera però que, un cop passat per l'adreçador, és una presa de pèl de campionat. Si hi ha majoria absoluta, els termes s'inverteixen. L'adreçada és la llei i la raspallada es limita a un copet a l'esquena de compromís.
Ara que molts donen per cantada la derrota del PSOE i la possible majoria absoluta del PP a les eleccions generals de l'any vinent, la letal combinació agafa proporcions d'ofensiva. Perquè en això no hi ha diferències, aquesta conya de les autonomies ja fa massa que dura i ara toca recollir fil.
