ETA com a pretext

Cada nou pas d'ETA en el camí cap a la seva desaparició és respost amb desconfiança però sobretot amb neguit per les forces polítiques i socials d'obediència espanyola, pels autèntics demòcrates, com s'afarten d'autoproclamar-se. I els campions d'aquesta fatxenderia –no exempta de cinisme– són els del PP, els mateixos que exhibeixen la Constitució espanyola com si es tractés d'un text sagrat. La fe dels conversos té aquests coses: hi arriben tard i quan hi arriben tenen una necessitat imperiosa i fins i tot impúdica de fer-ne ostentació.

La majoria dels pronunciaments polítics no per suats i previsibles han estat decebedors i covards. Esperava amb interès què en diria, però, el flamant nou president de Catalunya, Artur Mas, aquest sí m'interessava, és el president d'una part del meu país. No sé si parlar de decepció. En tot cas, que el President vagi a remolc de les proclames incendiàries de l'espanyolisme més tronat no em genera cap mena d'entusiasme. Més aviat –amb tota sinceritat– sento tristor. I m'obliga a repensar els motius pels quals CiU va donar cobertura política a la llei de partits que perpetraven el PSOE i el PP, l'instrument utilitzat per instrumentalitzar el Parlament basc i convertir-lo en un reflex falsejat de la realitat social i política basca. Únicament gràcies a aquesta nefasta llei és possible que al Parlament basc hi hagi una majoria de signe descaradament espanyolista i que el PNB –soci de CiU– purgui les seves penes a l'oposició.

El nacionalisme català, per molt d'ordre que sigui, hauria de ser capaç d'oferir alguna cosa més que sumar-se a la processó cada cop que el PP i el PSOE toquen les campanes, de tenir una veu diferenciada i oferir matisos imprescindibles que l'espanyolisme és incapaç de mostrar. Avui, l'existència d'ETA és el pretext a què s'aferra l'espanyolisme rampant per negar qualsevol sortida democràtica al conflicte basc i per mantenir els privilegis institucionals que s'han atorgat. N'hi ha que contra ETA viuen molt bé, que contra ETA són algú i que sense ETA temen tornar a posar de manifest no només la seva mediocritat sinó també la seva intransigència i un ADN predemocràtic.