Diògenes i la corbata
Fa uns dies, per assistir a això que en diem “un acte social”, em vaig voler posar corbata, cosa que em costa força. I vet aquí que, quan vaig arribar a l'acte, vaig constatar que jo era l'únic encorbatat de la concurrència. La gent, majoritàriament jove, anava vestida de qualsevol manera –m'ho semblà, ep! i ho dic així només per fer-ne via.
Però no em vaig poder estar de pensar que si els joves d'avui llegissin els escrits dels vells cínics grecs, s'adonarien que aquesta moda “pobra” d'avui dia (barbes descurades, samarretes esbellegades, bosses de vagabund, vestimenta malmesa, calces a mig cul) ve a ser força exactament el retorn del vell Diògenes, que va viure tres-cents anys abans de Crist i que menyspreava el poder, refusava els honors, predicava el capgirament dels valors i culpava la civilització de tots els mals. O el retorn d'Alcibíades, més o menys de la mateixa època, un personatge que es feia forats i esparrecs al mantell i Sòcrates li deia: “Ja veig, pels forats que t'has fet al vestit, que busques la vanaglòria i l'atenció de la gent”.
Més raons per liquidar la corbata, ja ho veuen, i també més raons per creure allò que diu el savi autor del Cohèlet bíblic, que no hi ha res nou sota el sol. Almenys potser aquesta vegada un petit coneixement històric m'haurà servit per a alguna cosa.
