Boira a la Girona profunda
El fitxatge del socialista Joan Pluma a l'equip del conseller Ferran Mascarell podria ser l'epitafi del nadalisme a Girona. L'etern delfí de Joaquim Nadal i home de l'aparell socialista acaba de donar un cop de porta via Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) que encara retruny entre la boira de la ciutat. Només una victòria de l'aspirant Pia Bosch (PSC) a succeir l'alcaldessa Anna Pagans allargaria l'ombra del nadalisme. Les enquestes no ho preveuen, i l'alcaldable sobiranista Carles Puigdemont (CiU) ho té millor que mai per fer caure aquest bastió socialista en territori nacionalista. Per primer cop, CiU tindria l'alcaldia a tocar de dits, i ara més a prop gràcies al tsunami iniciat per Artur Mas a la Generalitat. El duel entre Bosch i Puigdemont no està exempt d'interès nacional vist l'episodi protagonitzat per Pluma, que ha ofert sensació de Dragon Khan. Incomoditat manifesta a les files convergents de la ciutat –Pluma era un Joan Ferran local a qui CiU havia demanat tres cops la dimissió–, i una barreja d'alleugeriment –Pia Bosch no volia Pluma a la llista– i sensació de traïció que evidenciaria descomposició del projecte socialista.
Girona està irreconeixible. No queda rastre del que va ser Caixa de Girona, ja que La Caixa ha fet via a l'hora de redecorar sucursals i suplantar imatge corporativa. Sensació de poc tacte entre la gent de Girona de tota la vida. Un altre detall que il·lustra la fi d'un cicle és que ni Bosch ni Puigdemont ni Blanca Palmada (ERC) tenen el segell gepé: Girona profunda. Haver nascut a Cassà, Amer o Banyoles és motiu d'handicap electoral –com a mínim de conversa de cafè entre els pota negra– si aspires a ocupar la cadira de Nadal entre 1979 i 2002 i des d'aleshores de Pagans. Una paradoxa més a la ciutat conquerida per La Caixa via fons de reestructuració ordenada bancària (FROB).
Els casos de Joan Pluma i Caixa de Girona emboiren el paisatge gironí. Mentrestant, i aquí sí que hi ha una batalla de fons, Figueres està en condicions de plantar cara a Girona pel lideratge regional. L'alcalde figuerenc, Santi Vila, és admirat i també envejat pels gironins.
