Males idees de fons

Tot just ara Barcelona s'està plantejant prohibir anar nu o mig despullat per la via pública, cosa que un mal dia va decidir promoure.

Les Rambles no són un caminet que va a la platja, cal un ban municipal que ho recordi? Viure en societat implica certes obligacions, entre altres saber distingir què es pot fer a casa o al club i què al carrer, sense que hagi de venir un algutzir a explicar-ho. Una societat sana no necessita tanta reglamentació com estan generant les nostres administracions. El simple rebuig dels ciutadans hauria de ser suficient per dissuadir d'ensenyar les vergonyes, o de dur la dona embalada sota set llençols, o d'anar en bicicleta per la vorera, o d'acampar en una plaça per emborratxar-se en públic, o de fer gargots en la paret del veí. El problema és que hem patit un procés de desprogramació des d'aquestes mateixes administracions que ara no se'n surten per recuperar els territoris perduts; hem estat desarmats, silenciats i obligats a acceptar el grotesc i l'antisocial com a expressió d'una llibertat inqüestionable i drecera cap a un món millor.

Comencem a descobrir, dolorosament, que no és així, i no sabem a qui encomanar-nos. El problema de Barcelona, i de tot el país, no s'arregla amb unes primàries, ni tan sols amb un canvi de govern, perquè no és tant qüestió de persones ni de programes com d'idees. Les idees de fons que des de fa anys estan estructurant la nostra societat, prou anaven en contra del sentit comú, però el més greu és que no resisteixen la prova dels fets: no som més feliços ni més lliures sinó més desgraciats. Persistir en l'error seria suïcida, i amb retocs en el reglament no en farem pas prou; és urgent denunciar les idees errònies, i trobar-ne (o retrobar-ne) d'encertades.