Mas i Zapatero, amb les finances de fons

Aquests últims dies de gener són importants per a les relacions de Catalunya amb Espanya. Ho són per veure com es negociarà tot plegat. A partir de febrer el to canviarà. Les relacions formaran part del debat electoral amb vista a les eleccions municipals i autonòmiques del 22 de maig. Ressorgirà la vella aspiració de les autonomies espanyoles de voler ser com Catalunya. Que sovint i equivocadament creuen que Catalunya està negociant bilateralment amb el govern espanyol. Perquè, per les informacions deformades que reben de molts anys, existeix la sensació des de fora que Catalunya es un racó de món on es “lliguen els gossos amb llonganisses”, com va dir fa uns dies, amb poc ressò, un regidor de l'Ajuntament de Badajoz. El Cercle d'Economia, ESADE, el govern català i el mateix Ministeri d'Economia diuen tot el contrari. Aquí, amb més de sis-cents mil aturats, ningú no lliga els gossos amb res. Tot el contrari, la reducció pública indica que la Generalitat farà un pressupost de crisi del qual caldrà veure la lletra petita. A hores d'ara hi ha dubtes que la reducció pressupostària no signifiqui reducció en temes d'identitat nacional com la presència de Catalunya a l'exterior i la televisió.

Aquesta setmana Duran Lleida s'ha emportat la cartera plena de peticions que li han fet els consellers de la Generalitat en el consell de govern. La majoria de peticions van encaminades a trobar fórmules per aconseguir finançament per a les arques de la Generalitat. Una difícil feina en aquests moments en què la crisi està present a totes les finances públiques.

No hi ha data per a l'entrevista entre el president espanyol i el de la Generalitat. S'hauria de produir abans que avanci el tsunami autonòmic que amenaça de ser el plat fort de les pròximes eleccions. Haurien de posar-se d'acord sobre les finances de la Generalitat i segur que parlaran del concert econòmic per a Catalunya. Caldrà veure com serà aquesta entrevista. Els darrers anys hi ha hagut moltes i variades escenes del sofà: Pujol i González; Pujol i Aznar; Zapatero i Maragall (poques i de mal rotllo) i Zapatero i Montilla. Artur Mas té al seu favor que no és amic de Zapatero. Li facilita anar per feina i ser més contundent.