Retalla i retalla
Després de la festa la sala queda feta un fàstic. Es barreja l'olor de tabac, de les restes de menjar fermentat, de l'alcohol de les begudes esbravades, els tovallons de paper, els cendrers, les cadires escampades i potser algun despistat que dorm la mona sobre el teclat del piano. I resulta que la meitat de la gent va marxar sense passar els comptes. Tinc aquesta sensació quan ens parlen de la futura retallada de pressupostos de la Generalitat, de la dels ajuntaments i de la situació de les arques de l'Estat. Com si haguéssim viscut una revetlla que ha durat tant que pensàvem que no s'acabaria mai. Però la música s'ha acabat, i ara toca tornar a la normalitat d'aquest país: passar-les magres. Fredament una farra com aquesta no l'havíem tingut mai, i ens hem empatxat. Hem fet de cigala i no de formiga i ve un hivern siberià. I com sempre, l'un dóna la culpa a l'altre a l'hora de repartir despeses i assumir excessos. Però al final pagarem els de sempre, amb baixada de sous, atur, pèrdua de l'estat del benestar i augment d'impostos. Au, com en temps dels avis i quan els pares eren joves! El pitjor és que alguns ho aprofiten per carregar el mort a les autonomies, als funcionaris i s'obliden que a l'hora de repartir cafè, en plena transició, el van donar a tothom, cosa que va provocar que alguns no anessin a fer nones, beguessin els licors i es cruspissin els entrepans de pa de motllo, les olives i el pastís de xocolata.
