Animals

Una guineu que no havia vist mai un lleó, se'n va trobar un a l'atzar, i com que era la primera vegada que el veia es va estremir tant que per poc no es mor. La segona vegada també es va espantar, però no tant com abans. I la tercera vegada que el va veure es va sentir prou capaç d'acostar-s'hi i de parlar-hi. L'observació de la natura, dels animals, és el que va servir a Isop per anar traient lliçons de la vida, de les reaccions humanes, explicades com a faules. I en aquesta es veu com l'hàbit fa vèncer fins i tot allò que ens causa terror. És cert que en aquelles èpoques sembla que als carrers només hi havia guineus, lleons, llebres, granotes, corbs i serps, i de persones poques. Tampoc han canviat tant les coses.

Tot aquest bestiari em ve al cap de resultes de l'impacte que ha tingut aquesta setmana l'ús del català, i les altres llengües de l'Estat, en el debat de mocions al Senat. Per controlar el govern espanyol s'ha de seguir fent en castellà: que és “lo correcto, lo normal” que dirien aquella senyora de l'APM i Rajoy. Però és un pas.

La reacció en contra ha estat tan previsible que l'animal que ho explica millor no és a les faules d'Isop, sinó als experiments de Paulov. Els que neguen la realitat plural ja feien salivera abans que no pugés a la tribuna a expressar-se en català Ramon Aleu, el senador de l'Entesa que va estrenar el mecanisme. Potser la segona vegada ja no els resultarà tan estrany i la tercera serà la definitiva, i senadors d'una i altra llengua i color s'acostaran i parlaran.

Però ja és sabut que trenta anys de democràcia no han servit per avançar en el reconeixement públic de la diferència. En canvi Youtube, el servei de vídeos més popular a internet, només n'ha necessitat sis per incorporar el català i sumar-se a altres serveis de Google en la nostra llengua. Tot són capacitats. Com en el cas de la guineu famolenca, que en intentar abastar el raïm que penjava d'una parra i no aconseguir-ho, es va dir a si mateixa mentre s'allunyava: és verd.