Cultura i economia
Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, acostuma a dir que un país val el que val la seva cultura. Em sembla una frase brillant, incisiva i afortunada. Però m'agradaria completar-la, sense invalidar-la: Catalunya valdrà el que valguin la seva cultura i la seva economia.
Ens preguntem sovint en quins aspectes pot excel·lir Catalunya. Dit d'una altra manera: quina pot ser l'aportació d'un país petit com el nostre a la societat moderna? En aquests moments, el signe més distintiu deu ser el Barça i el producte de la seva escola –la Masia–. Però una nació sense estat com Catalunya pot aportar alguna cosa més que un club de futbol. Sobre la Cultura amb majúscula cedeixo la paraula al conseller de la Generalitat, que en sap molt més que jo, però és evident per a tothom que Catalunya ha tingut artistes i gent de pensament que tenen relleu universal.
L'economia catalana és petita, però amb caràcter. Va ser la fàbrica d'Espanya durant 150 anys i ara és la locomotora de l'economia espanyola, si no li posen pals a les rodes –que els hi posen. M'he dedicat al seu estudi històric i el que me n'impressiona és el seu esperit col·lectiu; no la presència d'uns quants personatges excepcionals i extraordinaris, sinó de gent molt diversa. És la cultura emprenedora d'un poble, que s'ha transmès als nouvinguts amb més facilitat que la llengua. Hi ha immigrants de primera o segona generació que parlen castellà o àrab com a primera llengua, però que han assumit com a pròpia aquella cultura de l'esforç, de la iniciativa empresarial, del treball ben fet, de la renovació, del sant tornem-hi, que és un sant català i modern.
L'economia catalana té un pòsit cultural. Si es pot parlar de cultura emprenedora, ja es pot entendre que l'economia i la Cultura, amb majúscula, no són tan sols conceptes incompatibles, sinó complementaris. Històricament, els emprenedors catalans no passen la vida a l'empresa o al negoci, sinó que deixen un racó del seu temps per a una manifestació cultural: llegeixen, van a concerts, són afeccionats al teatre, al cinema, a la història, a les arts plàstiques, a la filosofia, etc. A vegades es troben situacions contradictòries en una mateixa família: Santiago Rusiñol va ser pintor, escriptor i creà el Cau Ferrat de Sitges, mentre el seu germà Albert, president del Foment del Treball Nacional, gestionava la fàbrica cotonera que va permetre al seu germà viure i pintar a París. En aquest cas, la complementarietat d'economia i cultura es donava entre dues persones diferents, que no ha de ser el model a seguir. Però Catalunya és així: contradictòria, a vegades desesperant i altres engrescadora. Amb molts defectes, si analitzes les persones individuals, però que presenta un balanç econòmic, fruit d'aquella cultura emprenedora, que queda molt per sobre del que es podia esperar d'un país bonic i divers, però pobre en recursos naturals. Només tenim a favor una situació geogràfica, de la qual es pot treure profit, i la gent. Podem excel·lir en Cultura i economia.
