PLAÇA MAJOR
Sant Jordi
Està vist que aquest país nostre no té remei. Sempre ho tenim tot penjant de la corda fluixa. Per unes coses o les altres ens agrada abocar tot el que hem aconseguit amb anys d'esforç a mar sense contemplacions. Anys i anys de queixar-se que calia renovar l'Estatut. Per fi, quan tot feia presagiar que bufaven mals vents i que allò acabaria en desastre, com que ningú no va voler assumir la responsabilitat de plantar-se, es va donar llum verd a un nou Estatut que ha acabat sent pitjor que el vell i, a més, ha obert una capsa dels trons que sembla no tenir aturador.
Polítics mesells i manca de sentiment de nació ens aboquen al caos i a la possibilitat d'acabar colonitzats pel castellà o, el que encara és pitjor, situats al bell mig d'una espiral altament perillosa formada per partits ultraradicals, d'una banda i de l'altra de l'espectre. Si ningú no hi posa remei amb una mica de seny, el panorama comença a ser força neguitejant. Partits d'ultradreta, partits d'immigrants i l'amenaça a l'horitzó d'un foc creuat i violent que, sense cap gènere de dubte, ens acabarà passant una factura cara, tan cara que molt probablement no podrem pagar.
Hem deixat perdre una generació de polítics que, tot i els seus defectes i errors, tenien dues coses que els feien especials: bones maneres i sentiment de pertinença a uns colors i, per damunt dels colors, a una idea de país. Ara la cosa està magra i tothom s'apunta a la jaqueta guanyadora sense cap escrúpol i sense cap ideologia, una crisi ideològica que és terreny adobat per a il·luminats i radicals.
I encara és més fotut que la societat civil també comenci a perdre el seny. Una bona prova és el Sant Jordi. Després d'anys de lloar la potència de la festa, la capacitat de convertir-se en símbol exportable, ara resulta que com que enguany cau en dissabte i sant per més inri, doncs proposen fins i tot canviar-ho de dia per una qüestió de calerons. Quins símbols més febles que tenim, que trontollen per uns euros. Tampoc no ho veig tan greu. Si no compren el llibre a Barcelona, el compraran a Salou o a Calella. I si enguany no es ven el Buenafuente es vendran els llibres de la Sagrada Família que compraran els turistes. I com que aquí ho fem sempre tot igual, si finalment es posen d'acord per moure'l sempre el poden passar a l'11 de setembre, l'altra data per excel·lència. Tot sigui per mantenir els símbols.
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Penedès 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 25-01-2011, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 25-01-2011, Pàgina 15