Sí, escoltem el President

En un article a La Vanguardia, (13-1) Escuchando al president, José Antonio Zarzalejos, en una referència a l'entrevista que pocs dies abans li havia fet José Antich, comenta que el president Mas havia expressat intencions i propòsits d'importància, com ara que ha ratificat el seu objectiu d'obtenir un pacte fiscal per a Catalunya que millori les seves finances i aprofundeixi el seu autogovern, però que també ha rebutjat la possibilitat d'un referèndum sobre la independència perquè provocaria un problema a Catalunya, ja que probablement la meitat hi estaria a favor i l'altra meitat, en contra.

El President no va rebutjar la celebració d'un referèndum. El President, en conjecturar una majoria absoluta del PP –la del PSOE la descarta–, afirma que Catalunya hauria de fer el seu propi camí i que això no inclou necessàriament aquesta convocatòria. La necessarietat no la predica del referèndum, la predica de la convocatòria. I la raó, l'adduïda. Zarzalejos pensa que amb ella assumeix que no hi ha condicions sociopolítiques per a aventures sobiranistes. Aquestes condicions, com totes les condicions sociopolítiques, poden variar i probablement variaran en el camí propi que el President contempla per a Catalunya, sobretot tenint en compte que l'expressió meitat i meitat és incompleta: una part hi estaria a favor i una altra en contra, és cert, però hi ha una altra part de la qual s'ignora quina seria la seva posició. En els moments presents, assistim a una intensa campanya centralitzadora, amb l'objectiu manifest de desposseir Catalunya de les escasses competències que en trenta anys ha assumit, més teòricament que realment atesa l'asfíxia fiscal que pateix, i com van les coses podria passar que el sentiment d'independència s'incrementés notablement, tal com ja constatava el president Pujol en el primer volum de les seves memòries.

Quan l'entrevistador, José Antich, li fa l'observació que si el PP té majoria absoluta el projecte de pacte fiscal es dissoldria com un terrosset de su-cre..., el President no el deixa acabar dient-li que la relació Catalunya-Estat està per sobre de les conjuntures estrictament aritmètiques i si a Madrid no s'adonen que Catalunya ha de millorar el seu autogovern i resoldre el seu dèficit fiscal, que no es sorprenguin si a Catalunya hi ha cada cop més gent que demana un Estat propi. No poden tallar-nos les ales permanentment i seguir sense resoldre els problemes fonamentals que tenen els catalans, conclou el President. És obvi que el President contempla que les condicions sociopolítiques poden canviar.

Zarzalejos, en el seu article, després d'atorgar a les paraules de Mas una dimensió estadista, que també creu assolida quan el President dota la denominada plenitud nacional d'una naturalesa més anímica que juridicopolítica perquè consistiria en l'increment de l'autoestima per la pertinència ciutadana a Catalunya, creu que distinta seria la “transició nacional perquè implicaria virar la nau de l'Espanya autonòmica dels últims trenta anys cap al dret a decidir del poble català”, enllaçant-ho amb l'afirmació que també fa Mas que “si Espanya pretén que el disseny de les autonomies que es va fer en el seu moment és inamovible aquí no hi ha punt de trobada, sinó de ruptura” i (Zarzalejos) troba que en els conceptes dret a decidir i de ruptura el missatge de Mas sembla més críptic, més confús. I pregunta en què consistiria el dret a decidir si ja s'ha exclòs la conveniència d'un referèndum per la independència, o com es materialitzaria la ruptura si el viratge de l'Estat autonòmic no se substancia.

Els interrogants que planteja l'autor de l'article Escuchando al president, troben resposta precisament en el fet que el president Mas no rebutja la celebració d'un referèndum per la independència de Catalunya. Artur Mas és un líder polític i a un líder li correspon crear les condicions sociopolítiques que el seu país requereix. És el camí que preconitza. Els líders han de tenir totes les formes d'intel·ligència. I sobretot tenir coratge. La intel·ligència per crear aquestes condicions i el coratge de discernir el moment adequat per a l'assoliment de la plenitud nacional. També és president de la Generalitat, amb totes les responsabilitats que això comporta. Una d'aquestes responsabilitats és governar el país i fer-ho amb eficàcia. Si Zarzalejos recordés ambdues funcions, la de líder i la de president, no li semblaria ni críptic ni confús el seu missatge.