En el temps afegit

a l'alça

14 victòries. El Barça continua destrossant rècords. Aquest cop, n'iguala un de seu, després d'arribar a les catorze victòries seguides que va signar fa cinc temporades el Barça de Rijkaard en la lliga. El pròxim desafiament és l'Hèrcules, per fer el quinze i revenjar-se d'una ensopegada que va arribar en un moment molt vulnerable per als blaugrana, quan no tenien armat l'equip després d'un estiu treballant gratis per a la selecció espanyola.

En els darrers anys s'ha assolit un ajust necessari en el llenguatge futbolístic, apartant la idea del temps de descompte per l'útil i convenient temps afegit. Ha estat sorprenent com durant anys i anys no hi va haver manera de corregir una cantarella errònia quan s'invocava l'inacceptable temps de descompte. Què es descomptava? No vaig entendre-ho mai.

El temps afegit, en canvi, sí que subratlla encertadament que un cop jugats els 90 minuts reglamentaris, l'àrbitre subjectivament afegeix temps perdut per accions sense el propòsit que es jugués el partit, per alguna altra incidència o pels canvis. Aquesta subjectivitat només regula en segons el temps que hi ha per als canvis i no el temps que els jugadors d'alguns dels dos equips cremen amb la intenció deliberada que no es jugui el partit mentre va avançant el cronòmetre.

La setmana passada, el clamor mediàtic va tornar a pujar de to quan al Real Madrid suposadament se li va privar d'un penal a l'àrea de l'Almeria que hagués permès a l'equip de Florentino Pérez empatar el partit. Aquesta acció va arribar en el temps afegit. Aquestes situacions rarament li apareixen al Barça. I per què? Doncs perquè sembla una pràctica habitual entre els àrbitres que quan els partits del Barça estan ben encarrilats per a l'entitat catalana el temps afegit s'ha d'obviar.

Mirat des del punt de vista solidari, l'acció de la majoria dels àrbitres de ben segur que la comparteixen gairebé tots els culers i jugadors del Barça, ja que no està incorporat a l'ADN culer mofar-se dels rivals ni aprofitar-se'n, per molt Madrid o Espanyol que sigui, als quals més d'un cop se'ls ha perdonat la vida a la gespa en els últims anys al Camp Nou.

El fet és interessant, perquè mentre a Madrid s'ha tornat a encendre el foc de la persecució contra l'entitat madridista per una jugada que es va produir en el temps afegit, el Barça no juga aquests minuts per la compassió que s'atribueixen els àrbitres, que obvien la norma que diu: «L'anunci del temps per recuperar no indica el temps que falta de partit. Es podrà ser incrementat si l'àrbitre així ho considera, però mai reduït.»

Un altre abús contra el Barça, i no és l'únic, com quan els rivals castiguen reiteradament els barcelonistes amb faltes, i l'àrbitre amaga deliberadament les targetes perquè sap que si treu la primera no podrà parar. Hi ha qui es queixa de persecució arbitral. Sí. Però si preguntem als àrbitres, potser hi haurà unanimitat entre ells a l'hora de triar un equip per arbitrar: el Barça. Per què? No es queixen, no protesten, els pots robar minuts que ningú no diu res, etc.

de baixada

Clementades. Desaparegut de les banquetes del futbol professional perquè ja no dóna per a més, a Javier Clemente se'l veu sovint seguint els partits des de la redacció d'un diari que està farcit d'antibarcelonistes. D'aquesta proximitat li deu venir la mala bava que destil·la ara Clemente, que l'altre dia en una entrevista va bombardejar el Barça per tot arreu. Que trist que és tornar a l'actualitat per bocamoll.