La pèrdua de pes

Tot s'aprima. És una tendència i ara va més enllà del bon propòsit de Cap d'Any. Vull dir que ara va de debò i no hi ha subterfugis que valguin. M'estic referint a això de fer règim, de perdre pes, per poder-te estrènyer el cinturó. Ara toca aprimar-se, tant si es vol com si no es vol. Tot i que ara ha transcendit de l'àmbit estrictament nutricional i dietètic –de la salut– per estendre's a tots els racons de la nostra societat. I així, hi ha retallades i tisorades per adaptar les vestidures –fins ara folgades– de les plantilles de les empreses o els pressupostos de les institucions i corporacions, que pateixen un accelerat procés d'aprimament. I aquest mètode, el d'ajustar, de perdre pes i per tant, aplicar una depuració, no provoca la pèrdua d'influència en els respectius terrenys en què es competeixi, sigui quin sigui, sinó que ens diuen que es fa a favor de la competitivitat. Reduir, retallar, congelar a favor de la salut del sistema que ha patit els excessos de la fictícia bonança econòmica. És aquella amarga tortura que s'interpreta de manera contradictòria segons si ens volem autoenganyar o autoflagel·lar, perquè uns quants quilos de més sempre se'ns posen bé –al cos o a la butxaca– i aprimar-nos uns quilets també sempre és convenient. Ara, que amb els temps que corren fins i tot m'aprimin el quilo, la unitat que mesura i regula tota aquesta història, em sembla al·lucinant!.

Resulta que aquests dies a Londres científics de tot el món estan reunits amb la voluntat de redefinir el pes del quilo. Sí, sí, ho han llegit bé: l'objectiu és aprimar el quilo. Es veu que un quilo ja no pesa el que pesava fa cent anys perquè ha perdut pes, res, cinquanta micrograms, imperceptibles per a la bàscula que tenen al lavabo. És la conseqüència de tenir com a referència un objecte material. Un cilindre de platí que ha variat de massa i de pes. I, segons els experts, es necessita una constant que estigui lligada a una regla i no a un objecte material i canviant.

És casualitat o és volgut aquest replantejament de la unitat de pes per excel·lència? No em negaran que el titular és molt potent: “Fins i tot el quilo ha de perdre pes”. El missatge subliminar és fàcilment comprensible: si s'ha d'aprimar el quilo, és clar que ho ha de fer la societat que l'utilitza.