L'oportunitat de l'hoquei

El primer mes de l'any ha portat per a l'hoquei sobre patins dues bones notícies. L'una, el nomenament d'Ivan Tibau com a secretari general de l'Esport, i l'altra, la posada en funcionament d'Esport 3, el canal temàtic d'esports de Televisió de Catalunya. Algú pot oposar que l'arribada d'un exjugador d'hoquei al càrrec més alt de la política esportiva catalana és una bona nova molt relativa, per allò que Tibau passa de dedicar-se a un esport a haver-ne de vetllar per més de cinquanta. És cert, però també ho és que en el paisatge esportiu del país cadascuna de les cinquanta disciplines és una realitat diferent. No és feina del secretari general fer tractes de favor, però sí que ho ha de ser tractar cada esport atenent la particularitat que representa, i la de l'hoquei, que concentra el bo i millor del món a casa nostra i fa que ciutats mitjanes i pobles petits projectin el seu nom a través de l'estic i els patins, mereix una protecció a la qual Tibau sabrà atendre. Millor notícia encara és el naixement d'Esport 3, que ja en el període de proves ha ofert partits de l'OK Lliga dignes de veure, com ara el duel pel lideratge entre el Reus i el Liceo i el sempre apassionant derbi d'Osona entre el Voltregà i el Vic. Pel febrer està anunciada la retransmissió dels set partits de la copa del Rei que es jugarà a Blanes, un fet televisiu sense precedents en l'hoquei i que marca una declaració d'intencions del rol que aquest esport podria tenir en el nou canal. Amb les dues bones noves en dansa, s'espera que el món de l'hoquei canviï el vaticini funest de l'«això s'està morint» pel més optimista «ara tenim una oportunitat», però perquè l'oportunitat vagi de debò cal desterrar una falsa convicció encara massa arrelada –també aquí– i que defensa que la concentració de l'hoquei a Catalunya és més problema que solució. Les dues bones noves neixen a Catalunya, perquè només potenciant l'hoquei allà on es concentra es farà més fort arreu on es juga.